EXPERIMENT. “No hi ha cap botó per col·locar el rodet a la càmera de fotos?”

Des de fa unes setmanes corre per les xarxes un vídeo viral amb més de vint-i-un milions de reproduccions en el qual un adolescent intenta (sense èxit) utilitzar un telèfon de disc. I és que, encara que costa de creure, els aparells quotidians dels vuitanta i noranta s’han convertit en objectes de museu. Precisament per posar a prova els joves millennials, aquest diari va atansar l’escassa tecnologia de poc més de vint anys als alumnes de segon de batxillerat –nascuts l’any 2000– de l’Institut Guindàvols de Lleida per saber, amb la col·laboració de la professora Teresa Quintillà, fins a quin punt coneixen les màquines que ara anomenen vintage.

Malgrat un mercat sibarita d’allò ‘vintage’, els més joves tenen problemes per posar un disc i no han utilitzat mai un disquet d’ordinador, en el qual no els cabria ni un treball de curs

A primer cop d’ull, el que més els crida l’atenció és el walkman, que al ser d’una mida relativament petita va ser una revolució per als amants de la música de la dècada dels vuitanta. La majoria n’han vist algun a casa i saben que serveix per reproduir cassets, encara que el problema arriba a l’hora de posar-lo en funcionament. Després de diversos minuts de proves i cintes encallades, no semblen gaire convençuts amb el resultat. “Sona molt estrany!”, diu Camila, que ho compara amb la qualitat de so de les noves tecnologies. “Amb els mòbils d’ara pots escoltar música, fer fotos, xatejar i fer mil coses més”, explica la jove, que assegura que si pogués viatjar a aquella època no renunciaria a les comoditats actuals, ja que “només hi aniria un parell de dies i tornaria”.

Malgrat les complicacions tècniques, tots coincideixen que són màquines bastant intuïtives, sobretot el discman, amb el qual ja estan familiaritzats perquè “no ha canviat gaire amb el pas dels anys. Només s’ha de posar el disc i prémer el play”. El repte més gran arriba amb la càmera analògica: poques vegades han col·locat un rodet de fotos i no estan acostumats a veure captar les imatges sense una pantalla. “Imprimeix les fotos al moment?”, pregunta el Jordi, mentre dos dels seus companys intenten obrir una càmera que “hauria de tenir un botó per posar-hi el rodet”.

Als seus 18 anys coneixen els disquets, però mai han utilitzat el walkman o la càmera amb rodet

No és estrany el desconcert d’una generació que ha crescut amb els mòbils d’última generació i no ha hagut de pensar dos vegades quina foto fer per no malgastar el rodet, ja que afirmen que “ara la gent fa mil fotos de qualsevol ximpleria i després decideix si l’esborra o no”. En aquest sentit, admeten que els mòbils s’han convertit en una addicció, encara que “nosaltres no vam tenir telèfon fins als dotze o tretze anys i ara els nens utilitzen aquestes tecnologies des dels sis”.

La connexió a internet no va arribar a les llars de Lleida fins al 1995. Ho feia a una velocitat i amb unes prestacions molt diferents a les d’ara. En un disquet, només hi cabien 1,44 MB

A casa de la Larisa encara conserven alguns reproductors antics i és de les que més dominen la tecnologia d’abans, que des de la perspectiva d’aquests nois i noies de disset i divuit anys sembla gairebé prehistòrica. “Els disquets s’utilitzaven abans dels pendrive per passar documents d’un ordinador a un altre però crec que només hi cabien com dos pàgines d’un treball.” Concretament, aquests discos tenien capacitat per una mica més que dos textos, encara que distaven molts de les memòries portàtils d’avui dia, que poden arribar a emmagatzemar més de dos-centes pel·lícules.

Invents com el busca, que va suposar una revolució als anys noranta, van quedar obsolets en un temps rècord per l’aparició dels telèfons mòbils. El fax, al seu torn, va ser arraconat pel correu electrònic

Per a sorpresa dels grans, tots aproven amb nota la prova de foc del telèfon de disc. Va ser un aparell tan quotidià fa tot just uns anys que molts el conserven a casa com un element de decoració que provoca certa nostàlgia. Tots n’han utilitzat un abans, excepte els Freddy, que a l’intentar marcar els números bé podria protagonitzar un d’aquests vídeos que circulen per internet. “Això només surt a les pel·lis. Com ho faig per mantenir premuts els números?”, pregunta el jove mentre els companys van al rescat per explicar-li entre rialles que “se li ha de donar tota la volta a la roda per marcar el número”.

A les botigues museu de Salàs de Pallars es pot seguir el rastre del convuls segle XX a través de productes d’ús quotidià que desencadenen la nostàlgia dels grans i la perplexitat dels més joves

La revolució tecnològica ha canviat per complet els costums de tres generacions i un invent tan modern com internet ara és “imprescindible” en el dia a dia.

EL DETALL

Predilecció per la música. El walkman –reproductor de cintes– va causar sensació a l’aula, encara que tots coneixien els cassets. La diferència en la qualitat del so va sorprendre els estudiants, que van apuntar que “sona molt estrany!”.

L’addicció als mòbils. Tenen mòbil propi des dels tretze anys i estan contínuament connectats a les xarxes socials i els xats d’amics. Els diverteix la idea d’un viatge al passat però asseguren que “ens moriríem” sense accés a internet.