Els emoticones tenen el mateix impacte emotiu que una fotografia
Segons un estudi pioner de la UdL i l’IRBLleida
Els pictogrames que utilitzem habitualment als missatges de correu electrònic o de telèfon, coneguts com a emoticones (Emoji en anglès), són percebuts pel cervell de manera similar a les fotografies d'imatges reals i, per tant, tenen el mateix impacte emotiu. Així ho afirma una recerca puntera de la Universitat de Lleida (UdL) i l'IRBLleida que acaba de publicar la revista Psychological Research. "És el primer estudi que valora el contingut emocional dels Emoji utilitzant mesures psicofisiològiques", segons el coordinador del treball, el catedràtic de Personalitat i Psicopatologia de la UdL Anton Aluja.
L'impacte emocional s'avalua a través del reflex d'ensurt (Startle reflex) mesurat amb dos elèctrodes que es posen sota un ull, en contacte amb l'orbicular (musculus orbicularis oculi). Quan la persona rep un estímul acústic de 105 decibels de certa intensitat, aquest múscul es contrau de manera molt ràpida, en només 50 mil·lisegons. En aquest reflex d'ensurt estan implicades moltes estructures cerebrals com l'amígdala, l'hipocamp o la circumvolució del cos callós, que s'inclouen al sistema límbic, relacionat amb les emocions.
El grup de recerca en Neurocognició, Psicobiologia de la Personalitat i Genètica de la Conducta, liderat pel doctor Aluja, ha fet proves amb 190 voluntaris (144 dones i 46 homes) per avaluar el reconeixement d'una trentena de cares d'Emojis, a l'igual que es fa amb fotografies de cares humanes o les imatges ponderades del sistema estandarditzat internacional IAPS. Fruit d’aquest treball, han confirmat que el cervell reconeix les emocions agradables i desagradables que volen reproduir els Emojis.
Després, els investigadors han fet registres electromiogràfics a un grup més reduït, de 53 voluntaris, per veure la resposta del reflex acústic de sorpresa. El grup de recerca ha demostrat que la visió d'expressions afectives d'Emoji facials modula aquesta resposta automàtica, a l'igual que fan les imatges reals. "Si prèviament a l'estímul acústic l'individu contempla una imatge agradable, el múscul es contreu menys que si la imatge és desagradable, que es contreu més. Per tant, es possible avaluar de forma involuntària i objectiva l'impacte emocional en el cervell", ha explicat el doctor Aluja.