SEGRE

CIÈNCIA INVESTIGACIÓ

El cervell percep els 'emojis' igual que les imatges

Tenen el mateix impacte emotiu que les fotografies || Segons una investigació de la UdL i l’IRBLleida amb 190 voluntaris

A l’estudi es va monitoritzar la resposta del múscul orbicular.

A l’estudi es va monitoritzar la resposta del múscul orbicular.UDL

detail.info.publicated

Creat:

Actualitzat:

Rebre una fotografia d’una imatge real i un emoji a través d’un correu electrònic o d’un missatge de mòbil té el mateix impacte emotiu al cervell. Així ho afirma un estudi de la Universitat de Lleida i l’IRBLleida publicat a la revista Psycological Research que apunta que el cervell descodifica les emoticones que utilitzem als missatges de la mateixa manera que ho fa amb les fotografies reals.

“Els reflexos psicològics i fisiològics que produeixen aquests pictogrames determinen el seu impacte emotiu en cada persona, que és capaç de decidir en qüestió de mil·lisegons si resulta agradable o desagradable”, va explicar el doctor Anton Aluja, catedràtic de Personalitat i Psicopatologia de la Universitat de Lleida i coordinador del grup d’investigació en Neurocognició, Psicobiologia de la Personalitat i Genètica de la Conducta que ha desenvolupat la investigació. Els experts van fer proves amb 190 voluntaris (144 dones i 46 homes), als quals es va col·locar dos elèctrodes sota els ulls “per detectar els moviments del múscul orbicular”, implicat en el reflex fisiològic de l’ensurt, que es connecta amb estructures celebrals relacionades amb les emocions.

El sistema nerviós és capaç de determinar en mil·lisegons si un ‘emoji’ resulta agradable o no

Gràcies a aquesta primera fase, els investigadors van poder determinar que el cervell reconeix les emocions agradables i desagradables que els emojis volen reproduir.

Després de reduir la mostra fins a 53 voluntaris, els experts van realitzar registres electromiogràfics per veure la resposta del reflex acústic de la sorpresa. “Mentre els voluntaris contemplaven una cara d’un emoji, rebien un estímul acústic que, sumat a la visió de l’emoticona, determinava la contracció del múscul i l’impacte emocional del dibuix”, va apuntar Aluja.

A més, aquest descobriment es podrà utilitzar en futures investigacions sobre el contingut afectiu d’altres emoticones amb diferents colors associats amb el contingut emocional o amb l’estudi d’altres indicadors com l’activitat electrodèrmica o la freqüència cardíaca, entre d’altres.

tracking