HOMENATGES MEMÒRIA HISTÒRICA
'Retrobament' epistolar 74 anys després
La Diputació entrega avui a Israel una carta del 1944 a una supervivent de la persecució jueva durant el nazisme || La va escriure la seua germana bessona, que va poder refugiar-se a Sort
Imatge del documental en la qual apareixen dos nenes al monòlit fronterer d’Eth Pònt de Rei.
La israeliana Rachel Gewürz, als seus 94 anys, podrà retrobar-se avui virtualment amb la seua germana bessona Fanny gràcies a una carta que aquesta li va escriure el 1944 i que mai va arribar a la seua destinació. L’hi entregarà en mà a la seua ciutat el president de la Diputació de Lleida, Joan Reñé, en un acte que s’emmarca en el projecte Perseguits i salvats, impulsat per aquesta institució a través de l’Institut d’Estudis Ilerdencs, que pretén rescatar la memòria històrica dels jueus refugiats al Pirineu lleidatà i els ciutadans que els van ajudar.
En la missiva, que rebrà Rachel avui, 74 anys després i que va ser retornada a l’Hostal Martín Cases de Sort, lloc des d’on la va enviar Fanny, la seua germana li explicava com havia aconseguit creuar el Pirineu de Lleida al costat d’una expedició de joves jueus i li assegurava que la seua intenció era continuar fins a trobar-se amb ella. I és que la història de les bessones Gewürz, nascudes a Alemanya i de família jueva, es va separar quan es van veure obligades a fugir del seu país per l’amenaça dels nazis. Així, mentre Fanny va aconseguir arribar a Sort creuant el Pirineu, la seua germana Rachel va refugiar-se, uns anys abans, al Protectorat Britànic de Palestina. Malgrat el llarg recorregut del text que va passar per Espanya, Portugal i Egipte, la carta mai va arribar al Protectorat i serà ara quan, després del seu descobriment a Sort de fa uns mesos, Rachel podrà llegir-la. L’entrega tindrà lloc avui a l’ajuntament de la ciutat israeliana de Rixon le-Tsiyyon.
‘Perseguits i salvats’ o com recuperar la memòria històrica Perseguits i salvats, projecte impulsat per la Diputació de Lleida a través de l’Institut d’Estudis Ilerdencs, el patronat de Turisme i la col·laboració d’ajuntaments i consells territorials, pretén rescatar la memòria històrica i posar de relleu els ciutadans lleidatans, anònims i compromesos, que van auxiliar els 5.000 jueus que van fugir de l’horror de l’Holocaust durant la Segona Guerra Mundial creuant de manera clandestina el Pirineu lleidatà. En aquest sentit, la iniciativa consta d’un documental que segueix el recorregut dels refugiats jueus amb la participació de testimonis.
