ESNOTICIA
El 88% de les excedències laborals per a la cura familiar són de dones
Lleida es mobilitzarà avui en la vaga feminista amb motiu del Dia Internacional de la Dona per visualitzar la desigualtat de gènere en tots els àmbits. En el laboral, les dones copen el 88% de les excedències per a la cura de la família a Lleida. La bretxa salarial i la violència masclista, principals reivindicacions del 8-M.
Milers de lleidatanes estan convocades avui a secundar la vaga feminista organitzada per protestar contra les desigualtats amb motiu del Dia Mundial de la Dona. Un 8 de març atípic en el qual les principals reivindicacions són acabar amb la bretxa salarial i les diferències de gènere en l’àmbit laboral. Un dels principals objectius de les associacions feministes és posar fi als rols socials establerts, en els quals la dona s’encarrega en la immensa majoria de les llars de la cura de la família.
A Lleida, prop de nou de cada deu excedències per a la cura de fills i familiars són de dones. Concretament, segons les últimes dades disponibles del ministeri d’Ocupació i Seguretat Social, el 2016 es van concedir 338 excedències a les comarques de Ponent per a la cura familiar, de les quals 298 van ser de dones, la qual cosa representa el 88% del total. Una altra dada que confirma la desigualtat en l’àmbit de les cures és que pràcticament el 98% dels treballadors que s’acullen a una reducció de jornada són dones, mentre que les lleidatanes concentren el 76% dels contractes parcials.
En aquest sentit, Sònia Sanz, de l’associació Marea Lila, va assenyalar ahir que les desigualtats entre dones i homes existeixen en múltiples àmbits i que la dona assumeix treballs mal remunerats, precaritzats i temporals. Segons Sanz, les dones cobren menys que els seus companys malgrat tenir feines en igualtat de condicions i, fins i tot, estant millor preparades. També és molt difícil veure dones en càrrecs directius (el 9% de les espanyoles ocupen un càrrec directiu davant el 14% dels homes). “Aquesta bretxa és més acusada en sectors estratègics, com la banca o la indústria, i no existeix en els treballs feminitzats (de cures), on els salaris ja són per si mateixos més baixos”, va afirmar Sanz.
No obstant, la igualtat és més real en sectors com la justícia o l’educació. Segons Gestha, la bretxa salarial a Lleida ronda el 20%, ja que les dones cobren de mitjana a l’any 3.133 euros menys. Una diferència més baixa a la província al tenir uns sous més baixos que la resta de Catalunya.
Jornada històrica en la primera vaga feminista convocada a Espanya Ningú dubta que avui, coincidint amb el Dia Internacional de la Dona, serà una jornada històrica. És la primera vegada que es convoca una vaga feminista, per i per a dones, amb l’objectiu de visualitzar les desigualtats existents entre dones i homes. Més de 170 països estan cridats a participar en la vaga, que comptarà amb múltiples activitats i mobilitzacions durant tot el dia. L’objectiu de la vaga és protestar contra tots els tipus de desigualtat i discriminació de gènere. Encara que la jornada no és només exclusiva de dones, les associacions insten els homes a facilitar que les primeres puguin participar en les aturades assumint els serveis mínims d’empreses i administracions i fent-se càrrec de les tasques domèstiques com la cura dels fills. Per això, es demana a les dones que no només no vagin a treballar, sinó que facin una vaga de consum i de cures. Sota el lema “Si nosaltres parem, es para el món”, la convocatòria pretén emular el que va passar a Islàndia el 24 d’octubre del 1975. Aquell dia nou de cada deu islandeses es van posar en vaga per reivindicar el seu desenvolupament individual i social en igualtat amb els islandesos. No van anar a treballar i van deixar els homes a cura dels fills. La vaga va paralitzar el país i va obrir camí perquè Islàndia sigui un referent mundial en la lluita per la igualtat. Encara que a Espanya mai s’havia fet una vaga feminista generalitzada, sí que hi ha hagut precedents d’altres aturades d’aquesta mena. A Fraga, treballadores de l’encaixonat de figues es van mobilitzar dos vegades, el 1933 i el 1955, per exigir una millora dels seus salaris.