Lleida venç la censura

Feia deu anys, quan es va estrenar el nou edifici del Museu de Lleida, que la pinacoteca no havia vist tanta gent en una exposició com ahir. I amb cua al carrer per poder entrar. No era per a menys. Quinze dies després que la fira d’art contemporani Arco de Madrid censurés la sèrie fotogràfica Presos polítics a l’Espanya contemporània, de l’artista madrileny Santiago Sierra, hi havia ganes de veure-la i de participar en un acte inaugural que, com no podia ser de cap altra manera, va tenir un marcat caràcter polític, amb el color groc dominant en la indumentària del públic a la sala i un bon nombre de manifestants amb pancartes a l’exterior per la llibertat dels presos polítics i amb al·lusions pejoratives a l’alcalde de Lleida, Àngel Ros, que ja feia presagiar el que s’acostava. El propietari de l’obra, l’empresari lleidatà Tatxo Benet, que va comprar el conjunt fotogràfic per uns 80.000 euros, va assegurar rotundament que “la censura s’ha acabat” amb l’exposició d’aquestes imatges fins al 22 d’abril al Museu de Lleida. Són 24 fotografies de rostres pixelats amb referències a un total de 74 persones que han passat o estan a la presó a Espanya, entre les quals destaquen les d’Oriol Junqueras i Jordi Sànchez .

“Pretenien que l’artista no pogués exposar-les i que el públic no pogués veure-les”, va destacar Benet, però “ara les posem a disposició dels visitants en un museu, que és un temple de la cultura”, va comentar l’empresari de la comunicació, soci de Mediapro. Benet va afirmar amb orgull que “sóc de Lleida i, encara que de lluny, vaig viure el gran atac que va patir aquest equipament cultural el passat 11 de desembre per l’art de Sixena com molta gent d’aquí, que va sentir com si li haguessin tret alguna cosa seua. Per això, he volgut fer alguna cosa sobre això, he volgut cedir aquesta exposició a canvi”.

Amb visible emoció, va afegir que “segur que si els meus pares haguessin pogut ser aquí, estarien molt orgullosos”, la qual cosa va aixecar els aplaudiments del públic. També va provar de treure ferro polític a l’assumpte assegurant que “no tothom ha d’estar d’acord amb aquestes fotos o amb la qualificació que fa l’artista de cada un dels personatges retratats, però això és el que és bonic de l’art, que cada persona que el vegi pugui reflexionar, entendre’l a la seua manera i opinar; en definitiva, crear un debat social que trenqui amb el pensament únic oficial”. I és que al costat de les imatges d’Oriol Junqueras i Jordi Sànchez, també hi ha altres casos més allunyats de l’actualitat política catalana, com les de dirigents del diari basc Egin, les de diversos militants anarquistes, les d’activistes del moviment del 15-M o les dels detinguts per la baralla amb guàrdies civils de paisà a Altsasu, a Navarra.

El desig de discussió però amb respecte que va llançar Tatxo Benet en diverses ocasions no va quallar i, després de l’anunci que l’alcalde anava a clausurar l’acte inaugural, part del públic va començar a esbroncar-lo i increpar-lo. “Podem dissentir però hem d’escoltar tothom”, va provar d’ajudar-lo Benet micròfon en mà, però no hi va haver manera. Àngel Ros va decidir tirar pel dret i, amb el suport de la megafonia per sobre dels crits i els insults, va exclamar que “els espais de llibertat com aquest museu impliquen el respecte i, sense llibertat, no hi ha possibilitat d’expressió”. Minuts abans, totes les intervencions anteriors van caldejar l’ambient.

El director general de Patrimoni, Jusèp Boya, va parlar “amb la veu dels que avui no estan aquí sinó lluny, a Estremera o Brussel·les”, recordant l’assalt policial de l’11 de desembre, “quan en aquesta mateixa sala vam passar unes hores horroroses d’humiliació i d’indignació, però també d’esperança”. La vicepresidenta de la Diputació de Lleida, Rosa Maria Perelló, i la presidenta del Consell del Segrià, María José Invernon, també van llançar proclames per la llibertat d’expressió. El final a crits va donar pas a les fotografies i els selfies en una sala plena de gom a gom i amb gent a fora fent cua.

Uns discursos molt crítics, però amb respecte

El propietari de 'Presos polítics a l’Espanya contemporània', Tatxo Benet, va llançar una velada crítica a la Paeria en el discurs inaugural, recordant “els moments traumàtics que es viuen avui a Catalunya, però que a Lleida tenen un plus, ja que s’han posat en qüestió les essències culturals –amb referència a l’entrada de la Guàrdia Civil al Museu per l’art de Sixena– i també lingüístiques per part de la primera institució de la ciutat”, en al·lusió al pacte pel castellà entre PSC i Cs. La seua intervenció va ser immediatament interrompuda per aplaudiments i nombrosos crits, mentre l’alcalde, Àngel Ros, i la regidora de Cultura, Montse Parra, aguantaven el tipus. Benet es va referir a la censura de l’art i, sense esmentar el seu nom, va assenyalar entre el públic el raper lleidatà Pablo Hasél: “Veig aquí algú que la pateix i que potser ho pagarà amb la presó.” I més aplaudiments. Minuts després va ser el mateix Benet qui va sortir en auxili de Ros perquè pogués tancar l’acte reclamant al públic que “podem dissentir però hem d’escoltar a tots!” i fins i tot encarant- se amb Hasél i diversos companys, que van destacar de forma especial en les esbroncades a l’alcalde Àngel Ros. El director del Museu, Josep Giralt, també va provar d’apaivagar els crits, però sense gaire èxit, i va remarcar que “sempre hem demanat a tothom que aquest espai públic sigui un lloc en el qual es respectin totes les opinions i posicions polítiques; per això inaugurem una exposició que demana llibertat d’expressió i respecte”.

L’alcalde surt de l’exposició a la carrera Escortat per la Policia Local i el director del Museu, l’alcalde, Àngel Ros, va sortir de l’edifici a la carrera cap al vehicle oficial que l’esperava a l’exterior. Va haver de sentir improperis d’un bon nombre de manifestants amb pancartes en què reclamaven la llibertat dels presos polítics. El cotxe es va veure envoltat durant un moment i alguns van arribar a colpejar el capó.