Poca protecció legal per a víctimes de matrimonis forçats

La resposta penal és insuficient per protegir les víctimes de matrimonis forçats que hi ha a Espanya, ja que sovint les situa en el límit d’haver de trencar amb la seua comunitat d’origen per poder obtenir tutela institucional i no preveu altres mecanismes jurídics alternatius. Així ho planteja el projecte d’investigació Formes contemporànies de violència de gènere: mecanismes jurídics de protecció a les víctimes, liderat per la catedràtica de Dret Penal de la Universitat de Lleida (UdL) Carolina Villacampa.

L’estudi, finançat pel ministeri d’Economia i Competitivitat, es presenta avui a la UdL en el marc de la jornada Manifestacions contemporànies de la violència de gènere. Matrimonis forçats. Aquesta investigació posa en relleu que, en la majoria de casos, per dur a terme aquests matrimonis forçats s’utilitzen “mecanismes de baixa intensitat, subtils, relacionats amb la pertinença de les víctimes en una determinada comunitat”, va explicar Villacampa. La major part els contreuen com a conseqüència de la pressió familiar (38,9%) i l’afecció a la tradició, segons els testimonis recollits. Només en un petit percentatge s’objectiva l’ús de violència o intimidació. L’article 172 bis del Codi Penal requereix la concurrència de “violència o intimidació greu” per castigar aquest delicte, amb penes d’entre sis mesos i tres anys de presó.

Segons la UdL, les víctimes es casen a causa de la pressió familiar i afecció a la tradició

En un altre ordre, la violència de gènere és una de les principals lluites a favor dels drets de les dones. L’any passat van ser assassinades un total de quaranta-nou dones en mans de la seua parella o exparella. Segons el ministeri de Serveis Socials i Igualtat, onze van presentar una denúncia per maltractaments, encara que només sis tenien mesures de protecció en vigor.