La passió medieval retorna Cervera als orígens

La passió medieval de Cervera va omplir ahir amb gairebé 400 espectadors l’església de Santa Maria. Unes 200 persones entre actors, músics, escenògrafs, modistes, maquilladors i diables uneixen els esforços un dia a l’any per recuperar la parla, l’ambient, la música i la tradició medieval de la ciutat. Ofereixen el resultat de 10 anys d’investigació que es fundin en menys de tres hores. Es fa sense llum, sense megafonia, treballant amb les olors de l’època, els vestits, les formes escèniques. Cervera se sol sentir còmoda amb les coses relacionades amb la seua història: diables, passions, Santíssim Misteri, Sant Magí... i a més sap adornar-ho amb la riquesa del patrimoni musical i escènic. Possiblement sigui una de les poblacions on hi ha més actors, músics i cantants per habitant.

La passió medieval no és una obra fàcil per als qui la fan, memoritzar papers en el català de fa cinc segles té tela. Ni tampoc per als espectadors, ja que per seguir un espectacle sense megafonia, amb un escenari de cinquanta metres a la llum de les espelmes i amb accions simultànies en diversos punts de la tarima, obliga a veure-la almenys tres vegades. El que sí que permet la passió amb una sola mirada és traslladar-se a través dels segles, i fer-se a la idea de la manera de fer teatre de fa cinc-cents anys. Així, a la Passió, com en la vida, cada esdeveniment té el seu punt exacte en una escena que comença al cel i acaba a l’infern. Poc s’havien d’imaginar Pere Ponç iBaltasar Sança que amb el temps la seua obra es convertiria en un dels textos dramàtics més antics de Catalunya.

Actors, músics, modistes, maquilladors i diables fent teatre igual com fa 500 anys a la ciutat

En escena 36 actors, la coral Lacetània i els músics del conservatori. A les capelles laterals Alba Cuñé, donant forma a cada personatge; a l’atri Xesco Grau, dirigint músics i cantants, i assegut en un banc, amb el cutis enganxat al manuscrit, Pep Oriol, alma mater del projecte.