Demanen millorar el contacte de les recluses amb els seus fills

Un estudi de l’Observatori Social i Econòmic de la Justícia, la Càtedra de la Universitat Autònoma de Barcelona i el Consell de l’Advocacia Catalana conclou que les condicions dels contactes entre les dones recluses i els seus fills no són les adequades. Els espais per a les comunicacions o els vis-a-vis familiars i les llargues esperes per a aquestes visites són les principals queixes de les recluses, segons l’informe. Unes condicions que per als responsables de l’informe s’han de tenir en compte, ja que el 78 per cent de les preses a Catalunya són mares. Entre les conclusions també es recull que la llunyania real del centre penitenciari respecte al lloc on viuen els fills s’hauria de tenir en compte a l’hora d’imposar una mesura alternativa a la presó. L’estudi també demana vetllar pels drets dels nens les mares dels quals han estat condemnades, ja que presenten un risc delictiu més gran.

Les dones representen només el 6,8 per cent de la població reclusa a Catalunya. A la presó de Ponent, són el 6,7 per cent dels interns, amb 52 recluses al tancament del 2017 davant els 725 interns homes. A més, l’estudi denuncia que les presons estan pensades per a un perfil d’home i no per a la població femenina amb fills. Una altra dada que destaca la investigació és que haver patit violència té relació directa en l’historial delictiu de les dones recluses. Més del 80 per cent de les preses a l’Estat espanyol han patit violència abans de cometre un delicte: el 68 per cent ha patit violència sexual; el 59 per cent, violència familiar, i un 25 per cent han estat víctimes d’abusos quan eren menors d’edat.

Sobre aquest fet, el president del Consell de l’Advocacia Catalana, Julio J. Naveira, va destacar que les presons que allotgen dones presenten “dèficits evidents” i insta l’administració a adoptar mesures per no convertir els fills de les preses “en víctimes del sistema”.

Per la seua part, la degana de la facultat de Dret de la UAB, Esther Zapater, va considerar que el sistema penitenciari “no té en compte la perspectiva de gènere” i que les dones necessiten “un entorn diferent” per a la reinserció.