SALUT
Descobreixen una característica fins ara desconeguda de l'anatomia humana
Afecta la funció de tots els òrgans i els mecanismes de les principals malalties
Un estudi publicat aquest dimarts per Nature revela una característica de l’anatomia humana, fins ara desconeguda, que afecta la funció de tots els òrgans, la majoria dels teixits i els mecanismes de les principals malalties.
Investigadors de la University School of Medicine de Nova York han descobert que el teixit connectiu situat sota de la superfície de la pell que recobreix el tracte digestiu, els pulmons, els sistemes urinaris, les artèries i les venes està format per compartiments interconnectats plens de líquid, i no d’una capa densa, com es creia fins ara.
Aquests espais, van explicar els responsables, avalats per una xarxa de proteïnes de teixit connectiu fortes (col·lagen) i flexibles (elastina), poden actuar com a amortidors que eviten que els teixits s’esquincin a mesura que els òrgans, músculs i vasos es comprimeixen, bomben i bateguen.
Per als investigadors, aquesta troballa explicaria per què el càncer que envaeix aquesta part del cos tendeix a propagar-se més, en ser una capa formada per una carretera de fluid en moviment.
A més, l’estudi va revelar que "les cèl·lules que resideixen en aquest espai i els feixos de col·lagen que recobreixen canvien amb l’edat i poden contribuir a les arrugues de la pell, la rigidesa de les extremitats i a la progressió de les malalties escleròtiques i inflamatòries."
Els autors van explicar que des de fa molt "se sap que més de la meitat del fluid que hi ha al cos resideix dins de les cèl·lules" i que el fluid restant és "intersticial".
No obstant això, van agregar que el seu estudi és "el primer en definir l’interstici com un òrgan en si mateix i com un dels més grans del cos".
L’investigador principal de l’estudi, el professor del departament de Patologia de la University School of Medicine, Neil Theise, va assenyalar que aquesta troballa no s’havia produït abans per la tendència a examinar el teixit fix en un microscopi.
"Els científics preparen el teixit per al seu examen tractant-lo amb productes químics a fi de ressaltar les característiques principals, però aquest tractament drena qualsevol fluid", va observar.
En canvi, per a l’estudi es va utilitzar una avantguardista tecnologia denominada "endomicroscopia confocal làser", basada en sondes, que ofereix una vista microscòpica dels teixits vius.
"Aquest descobriment té potencial per impulsar grans avenços en la medicina, inclosa la possibilitat de què el liquido intersticial es converteixi en una poderosa eina de diagnòstic", va indicar Theise.