Les màfies dels mòbils

Tots vivim enganxats al mòbil. A l’Àfrica hi ha milers de persones que no tenen ni tan sols vàter, però sí aquest aparell. Aquesta gent no es pot comprar un Iphone o un Samsung de més de 600 euros, per això les màfies que els han robat a Occident han trobat en aquest mercat un filó perquè els hi venen a un preu molt més assequible. Segons dades d’Interior, a Catalunya es roben de mitjana 200 mòbils al dia (73.997 a l’any).

La primera baula d’aquestes bandes organitzades són persones amb escassos recursos, moltes vegades toxicòmanes. I encara que sembli un deliri, alguns d’aquests drogoaddictes que roben mòbils a Lleida estan enganxats a l’heroïna... perquè Obama va decidir el 2008 que l’exèrcit nord-americà abandonés l’Afganistan. Es va passar de 68.000 soldats americans a l’Afganistan a poc més de 5.000 el 2017. Aquesta circumstància va provocar que els anomenats senyors de la guerra, que controlen porcions determinades de territori afganès amb exèrcits privats, augmentessin les dotacions de les seues forces armades per protegir-se els uns dels altres. Per finançar aquesta ampliació de la seua plantilla de combatents només tenien un recurs: potenciar la producció d’opi, una de les poques riqueses del país. L’augment de producció va provocar que el consum d’heroïna s’estengués a tot Occident a preus cada vegada més baixos.

objectes molt desitjats pels lladres, però recentment

se n’han sumat d’altres, de gran valor al mercat

negre, com l’oli d’oliva o els aspersors.

Fonts policials han explicat a aquest diari que aquest cúmul de circumstàncies ha comportat que a Lleida s’hagi disparat el nombre de dependents de l’heroïna, més econòmica que la cocaïna. La situació té paral·lelisme amb la viscuda als anys vuitanta i noranta del segle passat. Com ja passava llavors, molts dels drogoaddictes d’avui roben per finançar-se les dosis. Són les últimes baules d’unes cadenes que tenen a la seua cúspide poderosos delinqüents capaços d’enviar des del port de Barcelona a tot el món, sobretot al Magreb, contenidors plens de mòbils robats. Això és possible gràcies a la corrupció, per descomptat. Sense, no existiria aquesta delinqüència a gran escala. Funcionaris de ports o d’altres punts de control de les mercaderies accepten suborns per fer la vista grossa.

L’Afganistan ha augmentat la producció d’heroïna i això n’ha disparat el consum a Occident

A Catalunya es roba una mitjana de 200 mòbils al dia, la meitat dels quals a Barcelona

De vegades aquests casos de corrupció es destapen per delacions entre els mateixos delinqüents després de mantenir diferències econòmiques. Per entendre l’abast d’aquest funcionament corrupte, serveix pensar, en una escala més petita, en els nombrosos guàrdies civils que han estat detinguts al llarg dels anys per haver fet els ulls grossos a la duana de la Farga de Moles davant del pas de tabac il·legal.

fotos de les joies sostretes i que han estat recuperades

perquè els seus propietaris puguin reclamar-les.

Els interessats han d’omplir un formulari.

Les fonts policials consultades expliquen, com a exemple, que el drogoaddicte que roba un mòbil a Lleida pot cobrar uns 50 euros per un aparell que en val 600. El col·loca en un pis en el qual un receptador –una persona que adquireix el material sabent que ha estat robat– el desactiva i el passa a una tercera baula per 75 euros. Així fins al contenidor final. El mecanisme és similar en altres activitats delictives, encara que en moltes la primera baula ja no és un drogoaddicte, sinó un delinqüent especialitzat. En el cas del robatori de l’oli registrat en els últims mesos en cooperatives d’Arbeca i les Borges Blanques, es necessita una important infraestructura, començant per un camió. En el cas del coure, cal capacitat per col·locar un material molt voluminós. Com en qualsevol mercat, l’oferta i la demanda decideixen. Els robatoris de coure sembla que han baixat després d’uns anys en què proveïen les necessitats de fabricació d’electrònica de la Xina.

mercat negre la mercaderia robada han obligat

els cossos policials a treballar activament amb

deixalleries o empreses de compravenda d’or.

També hi ha diferències en els robatoris en habitatges. Una cosa són els assalts a l’Horta, en els quals de vegades només s’emporten maquinària agrícola i ampolles de vi o menjar, i una altra els comesos en tres o quatre pisos d’un bloc després de forçar netament el pany. En aquest últim cas, els lladres s’emporten només diners i joies. Els diners els agafen perquè són d’ús immediat; les joies, perquè les col·loquen en una xarxa que compta amb joiers que les adquireixen i les fonen per eliminar les inscripcions i reintroduir-les en el mercat.

en domicilis, 627 en empreses i més d’un miler

a l’interior de vehicles. A més, més de 200

persones van ser assaltades al carrer.

les dades del 2017

228 robatoris amb violència Els robatoris amb violència generen una elevada alarma social. L’any passat es van registrar un total de 228 assalts en ple carrer a les comarques lleidatanes, cent més que el 2016. En aquest sentit, els robatoris amb força als domicilis es mantenen a l’alça malgrat l’increment de la vigilància policial i el 2017 van augmentar un 14 per cent a Lleida. Segons el balanç dels Mossos d’Esquadra, el 2017 es van comptabilitzar 859 robatoris amb força en habitatges a Ponent i el Pirineu, un centenar més que un any abans. En l’última Junta Local de Seguretat, els responsables policials van alertar que l’increment d’aquest tipus de robatoris continua sent una de les principals preocupacions per l’alarma social que generen. En aquest sentit, van destacar els comesos per delinqüents locals i en zones concretes com Pardinyes, la Bordeta o l’Horta, en el cas de Lleida ciutat. Les dades dels Mossos d’Esquadra també assenyalen que augmenten els robatoris violents en habitatges, establiments i en espais públics. A Ponent es van registrar l’any passat 10 assalts violents en habitatges, un 42,86% més i 58 més en comerços, amb un increment del 31,82 per cent. Els dispositius electrònics com els mòbils o les tauletes són el principal botí en els assalts en espais públics, així com bosses i carteres, en molts dels quals víctimes i agressors són menors d’edat. Només en tres mesos, la Guàrdia Urbana ha arrestat sis persones per robar mòbils a la via pública, en la majoria dels casos utilitzant la violència.