Dos de cada tres adolescents de Lleida naveguen més de 2 hores al dia a la xarxa

La cada vegada més accelerada evolució de les noves tecnologies és a un pas de comportar que els ordinadors domèstics es converteixin en una relíquia. I és que una enquesta impulsada per Pediatres de Ponent –que agrupa pediatres dels CAP i hospitals de Lleida– a alumnes d’ESO (de 12 a 16 anys) de 63 centres educatius de la província revela que la meitat d’aquests joves ja navega a la xarxa exclusivament o gairebé sempre amb el mòbil. Un altre 35% utilitza els dos i només una mica més del 16% continua preferint l’ordinador.

algunes claus

El sondeig, que fins fa dos setmanes comptava amb respostes de més de 1.700 alumnes, també constata que els adolescents passen moltes hores al dia connectats a la xarxa. Ni més ni menys que un 67% hi dedica més de 2 hores al dia. És la suma d’un 12,4% que hi passa més de 5 hores; un 11,6%, entre 4 i 5; un 18,3%, entre 3 i 4; i el 25,6% restant, entre dos i tres hores.

El pediatre Ramon Capdevila destaca que els pares també passen moltes hores amb el mòbil

Gairebé tots, inclosos els de 12 i 13 anys, compten almenys amb un perfil en alguna xarxa social, ja que tan sols un 2,8% no en té cap, i crida l’atenció que només un percentatge minoritari utilitza Facebook, actualment la principal xarxa mundial, i Twitter. Segons aquest sondeig, els adolescents de Lleida són adeptes a Instagram i WhatsApp i, en menor mesura, a Youtube, utilitzats respectivament per un 87,4%, 85,20% i 61,60% dels enquestats, mentre que Facebook es queda només en el 18%, quatre dècimes més que Twitter.

Ramon Capdevila, pediatre del CAP de les Borges, un dels responsables de Pediatres de Ponent i que exerceix de web master d’aquesta entitat, certifica que per als adolescents, Facebook s’ha quedat antiquat. “En la consulta ja em diuen que és allò dels avis”, assenyala gràficament. “Nosaltres utilitzem unes xarxes en les quals ells no hi són, són en altres llocs, busquen un entorn més propi, a Facebook ja hi ha els seus pares”, afegeix. Capdevila afirma que un aspecte que l’ha sorprès és que “nosaltres coneixem unes quantes xarxes socials, n’hi ha moltes que desconeixem i que ells descobreixen perquè no tenen por d’experimentar”. Això sí, precisa que “a la xarxa hi ha coses molt bones i altres que poden ser molt perilloses, perquè estàs parlant online i no saps qui hi ha realment a l’altre costat”.

Considera que falta informació sobre l’ús de les xarxes. En aquest sentit, apunta que als adolescents “els preocupa què faran WhatsApp o Instagram amb les seues dades, però a l’hora de la veritat no tenen problemes a acceptar totes les seues condicions per donar-se d’alta”.

També recorda que la llei de Protecció de Dades estableix que per als menors de 16 anys és necessari l’autorització parental per donar-se d’alta en una xarxa i que les diferents aplicacions també fixen una edat mínima d’accés (per exemple a WhatsApp és als 13 anys i a Instagram als 14).

Sobre això, indica que ni la limitació legal ni les de les mateixes empreses no es compleixen, perquè els que no arriben a l’edat requerida fan constar que sí que la tenen. “Ho fan perquè és el que fa tothom i perquè és gratis. Però els dius que si vas a un establiment a comprar alguna cosa et cobren, el que significa que aquí el producte ets tu, a Instagram t’apareix publicitat de bicis de muntanya perquè tu hi ets aficionat. I això també és un descobriment per als pares”, conclou.

Sobre les hores que passen navegant, destaca que “és el reflex del que fem nosaltres. Quantes hores mirem el mòbil durant el dia? Tots l’agafem constantment: que si un whatsapp, que si un correu...”.

“No s’han de fiscalitzar, però sí saber què fan”

Capdevila advoca perquè els pares sàpiguen què fan els seus fills a les xarxes. “Igual que els ajudem a fer deures, hem de tenir una certa facilitat per atansar-nos als nostres fills per saber quines eines utilitzen i què busquen, no per fiscalitzar-los, sinó per saber què fan”, explica.

“No es tracta d’exercir de controladors, sinó de fer una funció d’acompanyament. Posar un programa de control no funcionarà, se’l saltaran, és millor navegar junts i descobrir coses junts, comentar la jugada, o alertar-los del que poden trobar si entren en un lloc determinat”, afegeix, i emfatitza que “no té sentit regalar-los un telèfon de set-cents euros i que puguin navegar sense cap tipus de control”.

D’altra banda, alerta que al marge de l’impacte que pugui tenir un ús excessiu del mòbil en la salut emocional, també el té a nivell físic. “Ja veurem d’aquí a uns anys si els nois i noies que l’utilitzen constantment no patiran artritis al dit polze, o dolor de cervicals perquè estan tot el dia amb el cap inclinat cap al davant mirant el mòbil, o si patiran dermatitis a les cames per la calor que desprèn el motor del mòbil o de la tablet que acostumen a tenir a sobre de la falda, i la vista, per molt que les pantalles siguin cada vegada millors, no deixem de forçar-la constantment”, explica Capdevila mentre detalla diverses possibles conseqüències.