PATRIMONI MONUMENT
Inversions a la baixa a la Seu Vella
Després de la intervenció de les finances de la Generalitat per part de Madrid, una partida de 830.000 € per restaurar el monument es queda en uns 600.000 || Sense data per iniciar les obres
Els efectes de la intervenció econòmica del Govern central a la Generalitat tenen també les seues conseqüències, cada vegada més evidents, en la cultura i el patrimoni. Entre aquestes, han comportat que una partida prevista del Govern autònom de 830.000 euros per a la restauració del monument es quedi, de moment, en tot just 600.000 i, a més, sense data prevista d’inici.
Així ho va confirmar ahir a SEGRE el delegat dels serveis territorials de Cultura a Lleida, Josep Borrell, que va explicar que “si bé no es tracta directament de l’aplicació de l’article 155, sí que és fruit de la intervenció en les finances”, atès que l’aportació havia quedat paralitzada ja al setembre, al voltant d’un mes i mig abans que s’activés el ja famós 155. Si bé al principi la dotació estava immobilitzada, ara, segons Borrell, ja s’ha confirmat que es reduirà en 200.000 euros.
El 2017 havia de ser un bon any d’obres, que seguirien aquest. Ni han començat ni se’n coneix data d’inici
S’ha de recordar que el 2017 i el 2018 havien de ser anys d’obres, ja que estava previst que a la tardor, al voltant del mes d’octubre de l’exercici passat, comencessin les intervencions. La totalitat dels projectes afectava la coberta del claustre, façana i Porta dels Apòstols i el templet del campanar. Tot plegat suposava una inversió superior als dos milions d’euros, bona part dels quals depenien de la Generalitat (vegeu el desglossament).
Borrell va explicar que “ara haurem d’estudiar com ho resolem”. En aquest sentit va explicar que existeixen diferents possibilitats, “des de sumar una anualitat més a la previsió d’obres i durant aquest temps intentar aconseguir aquesta quantitat o bé reestudiar els pressupostos i analitzar si el conjunt de les obres poden tenir costos a la baixa”, va assenyalar Borrell. Tanmateix, atesa la situació política a Catalunya, encara no existeixen ni tan sols dates previstes per iniciar les obres.
Malgrat això, el monument lleidatà continua amb el seu camí cap a la declaració de Patrimoni Mundial de la Unesco. Alhora, es fiquen les bases del pla estratègic Turó 2030, per posar-ne al dia els usos, la museografia i el pla d’accessibilitat, entre altres aspectes.
les claus
- Cobertes del claustre. Un dels espais més castigats per les inclemències meteorològiques i sobretot per les filtracions d’aigua és les cobertes del claustre, que afecten les voltes d’aquesta construcció. Malgrat que potser és un dels desperfectes menys visibles a ulls dels turistes, sí que és un dels que més danyen el monument. Per impermeabilitzar i mantenir aquestes cobertes s’havia previst un pressupost d’un milió d’euros. D’aquests, 600.000 havien de ser aportacions de la Generalitat i 400.000, de l’Estat.
- Templet del campanar. La Generalitat tenia previst destinar 500.000 € a la fase final de la recuperació de la torre i la reubicació de l’espai de les campanes. És un projecte que ve de llarg. La campana Mònica està a punt de viatjar a Alemanya, quatre anys després que baixés de la torre, en principi, per reparar-la en pocs mesos.
- Porta dels Apòstols. Un dels elements més emblemàtics del monument, l’espectacular Porta dels Apòstols, comptava amb una previsió de 600.000 euros per part de la Generalitat. La rehabilitació duraria uns vuit mesos. La porta es troba molt erosionada per l’aigua i la vegetació.
- Retards. Abans de la intervenció dels pressupostos de la Generalitat per part del Govern central i posteriorment l’aplicació de l’article 155, les previsions eren que les obres comencessin durant el mes d’octubre de l’any passat. Ni han començat ni se sap quan s’iniciaran.
L’aportació prevista per l’Estat, sense modificacions El pressupost total d’aquesta fase d’obres de restauració se situava en poc més de dos milions d’euros. D’aquests, 1,7 milions corresponien al Govern, i els 400.000 restants, a l’Estat. Segons assenyala Borrell, encara que les inversions estan consignades però no operatives, de moment, res fa pensar que l’aportació de l’Estat tingui cap modificació.