Madrid, Catalunya i Balears, comunitats amb més privatització sanitària

Madrid, Catalunya i les Balears són, per aquest ordre, les comunitats autònomes que tenen un grau de privatització sanitària més gran, mentre que el menor es dóna a Castella-la Manxa, Extremadura i Cantàbria.

Ho conclou així el cinquè informe "La privatització sanitària de les CCAA", realitzat per la Federació d’Associacions per a la Defensa de la Sanitat Pública (Fadsp) amb dades de 2016 i 2017, i que destaca que la privatització ha augmentat en totes les comunitats en aquell període de temps.

La Fadsp subratlla que s’ha produït un augment de la privatització, en la provisió i en el finançament del sistema sanitari en general, especialment important a partir del 2009, i també s’han incrementat els concerts, l’assegurament privat i la despesa de butxaca.

Analitzant variables com la despesa en assegurances privades per càpita, el percentatge de llits hospitalaris privats sobre el total, l’equipament d’alta tecnologia en hospitals privats sobre el total o la despesa sanitària dedicada a contractació amb centres privats, es puntua totes les comunitats, obtenint un resultat mitjana de 15,41 punts.

L’informe indica que les comunitats amb un elevat grau de privatització són Madrid (23 punts), Catalunya (22) i les Balears (21), seguides de les Canàries i País Basc, ambdues amb 18 punts.

Amb un grau intermedi de privatització es troben Navarra (17), Aragó i Galícia (ambdues amb 16), Castella i Lleó (15), Astúries i La Rioja (14) i Andalusia, Múrcia i València (13 en cada cas).

Al contrari, les autonomies amb baix grau de privatització són Cantàbria (11) i Extremadura (11 en ambdues) i Castella-la Manxa (9).

En comparació amb anteriors informes, s’observa que Madrid, Catalunya Y Baleares romanen en el grup d’elevat grau de privatització des de fa cinc anys, les Canàries es mantenen en aquest grup per segon any consecutiu i s’incorpora el País Basc.

En el grup amb menor nivell de privatització es mantenen les 3 comunitats de l’any 2017 variant la seua posició.

Algunes tenen moviments a la taula: Aragó puja dos llocs i la Rioja uns altres dos, Galícia baixa dos i la Comunitat Valenciana, en descendeix sis que, a més, juntament amb Castella-la Manxa, són els que més milloren en puntuació (3 punts menys en ambdós casos).

Les dades posen de manifest, a més, la "gran desigualtat" entre regions, segons destaca la Fadsp.