Les famílies de nens amb càncer demanen que es reconegui la seua discapacitat des del diagnòstic

La Federació de Nens amb Càncer ha reclamat avui que els sigui reconegut el 33% de discapacitat des del moment en què es produeix el diagnòstic de la malaltia davant de les importants diferències detectades entre comunitats que oscil·len entre un i cinc mesos d’espera per obtenir aquest certificat.

La Federació Espanyola de Pares de Nens amb Càncer ha presentat avui l’"Estudi de Discapacitat de Nens i Adolescents amb càncer a Espanya", que posa de manifest que el temps mitjà entre la sol·licitud de discapacitat i la resolució és de tres mesos, encara que aquest temps varia segons la comunitat autònoma.

Així, mentre que a Andalusia i la Comunitat Valenciana el temps de resolució és menor d’un mes, en regions com Múrcia o Navarra aquest termini se situa per sobre dels 4 mesos.

L’estudi també reflecteix que només el 26,9 % dels pares de nens amb càncer sol·liciten la discapacitat després del diagnòstic, una valoració que es concedeix en el 92,8 % dels casos.

Entre les raons que expliquen les escasses sol·licituds, el president de la Federació, Francisco Palazón, ha destacat que l’obligatorietat que la valoració del cas sigui presencial provoca les reticències dels pares, ja que els nens en tractament per càncer es troben immunodeprimits i no és convenient que siguin en llocs públics amb més gent, com les sales d’espera.

Per això, reclamen "el reconeixement del 33 % des del moment mateix del diagnòstic, perquè el fet que el tractament sigui tan agressiu ja suposa aquesta discapacitat", encara que una vegada superada la malaltia es valori novament el cas i es determini si existeixen seqüeles o no.

També demanen que el menor no hagi d’acudir a la valoració, sinó que aquesta es faci amb l’informe de l’oncòleg pediàtric i que se’ls atorgui targetes d’estacionament per a persones amb discapacitat, ja que aquests nens passen molt temps ingressats a l’hospital i per la seua malaltia no poden viatjar en transport públic ni caminar llargues distàncies.

Tot això per alleujar la situació econòmica de les famílies afectades pel càncer, ja que la Federació calcula que el pressupost mitjà que aquestes destinen a l’atenció del seu fill malalt oscil·la entre els 400 i 600 euros mensuals.

A això se suma que les condicions laborals dels progenitors sovint varien, suposant una minva dels ingressos de la família. Per això, el reconeixement del 33 % de discapacitat suposa desgravacions fiscals que ajuden l’economia familiar.

L’'Estudi de Discapacitat de Nens i Adolescents amb Càncer a Espanya' ha analitzat 1.288 casos de càncer en nens i adolescents amb càncer -amb edats compreses entre 0 i 18 anys- de 15 comunitats autònomes, recollits entre 2014 i primers de 2017.

La proporció de nens (55 %) és lleugerament superior a la de nenes (45 %), i el grup d’edat amb més nombre de casos registrats és el que es troba entre 0 i 5 anys.

Aquest estudi forma part del projecte Discain, que va començar el 2013 a fi de recollir dades sobre la magnitud i les característiques dels problemes relacionats amb les seqüeles i la concessió de discapacitat.

La principal anomalia que han detectat és que el reconeixement de la discapacitat i l’accés als seus possibles beneficis socials no és igual en totes les CCAA, variant fonamentalment els temps de sol·licitud respecte a la data del diagnòstic i de resolució.

El percentatge de denegacions és del 7,2 % i la CCAA en la qual, amb més freqüència, no es concedeix la discapacitat és Navarra, amb un 66,7% de sol·licituds denegades, seguida de Castilla La Mancha (16,7%) i Aragó (14,3%), mentre que la Comunitat Valenciana destaca amb un elevat percentatge de casos a què se’ls concedeix un grau superior al 65 % (el 58,5 %).

Les CCAA amb més nombre de concessions de discapacitat sobre casos sol·licitats són: Andalusia (100%), Canàries (100%), Comunitat de Madrid (98,2%) i Regió de Múrcia (97,3%).