La probabilitat de morir després d’un ictus es multiplica amb més edat biològica

El risc de morir després de patir un ictus isquèmic es multiplica si l’edat biològica, marcada pels hàbits de vida o el lloc de residència, entre altres factors, és superior a l’edat cronològica, la de la data de naixement, segons una investigació de l’Hospital del Mar.

Segons aquest estudi, que ha analitzat gairebé 600 pacients i que publica la revista 'Scientífic Reports', cada any d’edat biològica acumulat respecte a l’edat cronològica incrementa en un 6 % la probabilitat de mort als tres mesos d’haver patit un ictus isquèmic.

La investigació, duta a terme pel Grup Neurovascular de l’Institut Hospital del Mar d’Investigacions Mèdiques (IMIM), també ha evidenciat que, a més diferència entre l’edat biològica i la cronològica, major és el grau de severitat de les seqüeles.

La investigadora principal de l’estudi, Carolina Soriano-Tárraga, ha explicat que, després d’analitzar gairebé 600 pacients atesos a l’Hospital del Mar per un ictus isquèmic, la mortalitat mitjana al cap de 3 mesos es va situar entre el 15 i el 20%.

Els investigadors van determinar l’edat biològica dels pacients a partir de marcadors epigenètics (canvis als gens causats per factors externs), concretament, la metilació de l’ADN (el principal mecanisme epigenètic).

Segons Soriano, van comprovar que "l’edat biològica aporta informació extra i es correlaciona molt bé amb l’edat cronològica, és molt similar, però té informació extra sobre l’estat funcional de la persona".

"És un millor predictor de mortalitat a tres mesos en comparació amb l’edat cronològica", fins i tot sense tenir en compte altres factors externs, ni la gravetat de l’ictus o l’estat funcional previ del pacient, segons la doctora.

L’estudi també va analitzar el pes de l’edat biològica segons el tipus d’ictus, com els ictus aterotrombòtics, que acostumen a donar-se en pacients més joves (entre 55 i 60 anys de mitjana), i que van ser en els que es va mostrar com un millor indicador de mortalitat.

En canvi, en els cardioembòlicos, més habituals en pacients de més edat, l’efecte de l’edat biològica no va ser evident.

Segons la investigadora, això confirma que l’edat biològica és un bon biomarcador.

"En un pacient jove l’edat biològica, l’estil de vida, té un impacte més gran, indica un envelliment major" i un risc més elevat de mortalitat després de patir un atac, així com una severitat més gran de les seqüeles perquè "no són tan joves" com indica la seua edat cronològica.

Carolina Soriano ha afirmat que utilitzar aquest marcador "pot servir per detectar els pacients que tenen un risc més elevat de morir després de patir un ictus".

"Aquest estudi corrobora que l’edat biològica té un gran valor informatiu sobre l’estat d’envelliment real de les persones, sobre el seu risc de tenir malalties associades a l’edat, i sobre la capacitat de l’individu d’afrontar-les", ha afegit Jordi Jiménez-Conde, neuròleg de l’Hospital del Mar.

"El fet que aquest envelliment biològic sigui fruit de diferents exposicions i factors externs obre la porta a futurs tractaments i teràpies de prevenció", ha conclòs Jiménez-Conde.

L’ictus o accident cerebrovascular, és la primera causa de mort en dones i la tercera en homes a Espanya i es calcula afectarà a 1 de cada 6 persones al llarg de la seua vida.

A Catalunya, cada any es registren 13.000 nous casos i 3.800 morts per aquesta patologia.

Hi ha dos tipus principals, els hemorràgics (quan es trenca un vas sanguini al cervell) i els isquèmics (quan s’obtura una de les artèries del cervell).