Una investigació lleidatana sobre cribratge de càncer de mama, la millor valorada a tot el món
Segons la proposta de la UdL i l’IRBLleida, el cribratge òptim es caracteritza per les periodicitats quinquennals o triennals per als grups de risc baix o moderat i per la periodicitat anual per al grup d'alt risc
Una revisió de 18 models sobre estratègies en cribratge de càncer de mama ha valorat amb la qualificació més alta la proposta realitzada pel Grup de Recerca Biològica de Sistemes i Mètodes Estadístics per a la Recerca, de la Universitat de Lleida (UdL) i l'Institut de Recerca Biomèdica de Lleida (IRBLleida), en què es determina la necessitat de desenvolupar mesures individualitzades per predir el risc de patir càncer de mama.
El model lleidatà proposa basar les estratègies de diagnòstic de la malaltia segons el risc, una proposta que permet reduir costos i efectes adversos a les persones amb resultats falsos positius o en casos sobrediagnosticats.
La revisió dels models, realitzada per un investigador del Centre de Ciències de la Salut de Munic, publicada el mes de desembre de 2017 a la revista BMC Health Services Research, conclou que els futurs models de simulació del cribratge en càncer de mama han d'integrar paràmetres útils en l'estratègia, com els proposats pels investigadors lleidatans, en què van realitzar una avaluació econòmica i de relació entre beneficis i perjudicis de les estratègies de cribratge. A més de la valoració de la qualitat de l'article, la revisió va avaluar si els models de simulació integraven totes les fases rellevants de l'atenció sanitària del càncer de mama (detecció, diagnòstic i tractament), si es considerava la qualitat de vida de les dones, i si els costos de totes les etapes assistencials estaven ben mesurades.
Els resultats de l'estudi de simulació realitzat pel Grup de Recerca lleidatà van ser publicats l'any 2014 a la revista PLoS One. En l'estudi es van estimar els beneficis, els efectes adversos i els costos al llarg del temps de 2.624 estratègies de detecció precoç de càncer de mama fent servir dades de registres de població de l'Estat espanyol i de programes de detecció precoç de càncer de mama, així com d'estudis clínics. "El nostre estudi volia ser una avaluació global de l'impacte que tindria un nou paradigma de cribratge sobre beneficis, costos i efectes adversos, en lloc d'una guia detallada sobre com s'ha de fer una selecció personalitzada", ha explicat l'Ester Vilaprinyó, investigadora del Grup de Recerca.
Es van definir quatre grups de risc -baix, moderat-baix, moderat-alt, i alt- basats en la densitat mamària, la història familiar de càncer de mama i la història personal de biòpsies de mama. Les estratègies basades en el risc es van obtenir combinant la periodicitat de l'examen (anual, biennal, triennal i quinquennal), les edats inicials (40, 45 i 50 anys) i les edats finals (69 i 74 anys) en els quatre grups de risc.
Segons l'anàlisi, el cribratge òptim es caracteritza per les periodicitats quinquennals o triennals per als grups de risc baix o moderat i per la periodicitat anual per al grup d'alt risc. "Cal desenvolupar mesures precises de risc individual i treballar sobre com implementar estratègies de selecció basades en el risc", conclou l'article.
Actualment, aquest Grup de Recerca està duent a terme un estudi d'acceptabilitat i viabilitat de la detecció precoç personalitzada del càncer de mama dins el Sistema Nacional de Salut. En aquest estudi hi col·laboren investigadors de l'IRBLleida i la UdL, de l'Hospital Universitari Arnau de Vilanova, del Programa de detecció precoç de la Regió Sanitària Lleida i de l'Institut Català de la Salut.