Arturo Anadón: «Cal reduir antibiòtics, tant en humans com en animals»

Barcelona acollirà del 5 al 8 de maig el Congrés Mundial de Veterinària del qual el lleidatà Arturo Anadón és president del comitè científic. Anadón és, a més, president de la Reial Acadèmia de Ciències Veterinàries d’Espanya i catedràtic de Farmacologia i Toxicologia. És més important la veterinària per als humans del que creiem?

Tot el que és medicina animal cal veure-ho com una única salut. Sanitat dels animals, benestar humà i salut ambiental. Tot està relacionat. Per exemple, sobre un 70% de malalties en l’home estan causades per bacteris que vénen dels animals. Per això és important que, avui dia, amb tantes mascotes, igual que les persones hem d’estar en bon estat de salut, els animals també.

Per a això fan falta més controls no només respecte a les mascotes, sinó també amb la cria d’animals en les ramaderies...

Els animals cal criar-los en condicions saludables i de benestar i per a això haurem de canviar el nostre sistema productiu, la forma en què es crien, per millorar la bioseguretat i la higiene. Especialment parlo dels animals per a consum humà de carn, ous o llet. Se sap que molts bacteris resistents poden entrar via consum d’aliments. Fa falta que optimitzem sobretot la part de salut i benestar dels animals en granja per evitar l’entrada d’infeccions i evitar que aquestes es transmetin.

En quina situació ens trobem aquí en aquest sentit?

Espanya és un dels països on més antibiòtics s’utilitzen en el món animal i, actualment, cal reduir aquest consum per evitar el desenvolupament de les resistències. No s’han de donar sense la prescripció ni la supervisió dels veterinaris.

Precisament va fer una ponència a Lleida sobre antimacrobians en animals.

És que els animals també es posen malalts i necessiten antibiòtics tal com les persones. Parlem sobre les bases de la utilització d’antibiòtics, de resistència i ús responsable.

Aquest és un problema que també podria traslladar-se als humans.

Exacte. En el moment actual, el problema que tenim és que tant en animals com en persones hi ha molta resistència i, en molts casos, alguns antibiòtics ja han deixat de funcionar perquè els bacteris s’han fet resistents. En aquest sentit, el mateix ús d’antibiòtics crea resistència, des de sempre. Però també se n’ha fet un mal ús i molta automedicació. Per aquest motiu, ja no es dispensen en farmàcies sense recepta i s’incideix en la importància de fer un estudi abans de seleccionar l’antibiòtic.

Com s’està lluitant contra aquesta resistència?

Ara estem intentant utilitzar els antibiòtics de forma responsable, tot basant-nos en criteris adequats per tal de disminuir-ne el consum. Si els utilitzem bé, en reduirem el consum. També lluitem amb investigació. L’Agència Espanyola del Medicament, de la qual formo part del comitè d’avaluació de medicaments d’ús veterinari, té un programa dirigit concretament a reduir el consum d’antibiòtics i ja hi ha mesures i accions que estan estimulant el desenvolupament de nous fàrmacs.

Alguns antibiòtics han deixat de funcionar per a determinades malalties, hem d’estar preocupats?

Avui dia és preocupant la situació de resistència que hem creat. Tots els organismes internacionals estan fent programes per reduir l’ús d’antibiòtics. Hi ha certes malalties a les quals els fàrmacs ja no responen adequadament, per exemple les causades pel bacteri e.coli.

I aquesta resistència podria comprometre en un futur malalties o processos més greus?

Els bacteris tenen mecanismes de defensa que els permeten sobreviure davant dels antibiòtics. Ara bé, cal tenir present que, de moment, no comprometrà malalties com el càncer o processos com els trasplantaments, però en aquests casos els pacients són immunodeprimits i aquí els antibiòtics són clau.

El que sí que és cert és que la resistència ja causa morts...

El Centre Europeu per al Control de Malalties afirma que per a tots els estats membres de la Unió Europea les infeccions causades per microorganismes resistents són responsables de 25.000 morts de pacients cada any i té un cost addicional d’uns 1,5 bilions.

S’ha convertit per tant en un camp de batalla...

La resistència als antibiòtics és avui un dels principals camps de batalla en el camp de la salut. Són béns públics que cal preservar i l’única manera de fer-ho és amb un ús responsable.