La vall Fosca busca veïns

El Museu Hidroelèctric de Capdella ha iniciat un ambiciós projecte d’investigació per estudiar temes de parentiu, sanitat, indumentària i mode de vida dels veïns que vivien a la vall Fosca fins a mitjans del segle XX. En aquest marc, ahir va posar en marxa la primera de les iniciatives, que porta per títol Caçadors de mirades. L’objectiu és descobrir la identitat de 150 persones retratades pel fotògraf Federico Ritz entre els anys 1938 i 1957. Per portar-ho a terme, el web de l’ajuntament de la Torre de Capdella va publicar aquestes imatges, que formen part del fons del Museu Hidroelèctric de Capdella, on es conserven en plaques de vidre, i que van ser cedides per un particular l’any passat.

Encara que una seixantena d’aquestes 150 persones han estat identificades, la resta encara no, així que, amb aquesta iniciativa, els organitzadors pretenen que els veïns del municipi o vinculats a aquest ajudin a identificar els protagonistes que apareixen en la majoria dels retrats. A més, els que identifiquin algun familiar i ho desitgin podran obtenir una fotografia en bona resolució. Posteriorment, entre els mesos de juny i desembre, s’exposaran part d’aquestes fotografies als dinou pobles de la vall Fosca. Lones d’1,20 metres per 1 metre penjaran de les façanes en les quals els retratats van nàixer, es van casar o van viure. Una forma original de recuperar la memòria de gairebé un 10 per cent dels veïns, en una època en què, segons dades demogràfiques, la Torre de Capdella comptava a la dècada del 1940 amb 1.810 habitants, que el 1960 havien descendit fins als 1.380. Ritz era un suís que va arribar a la zona a finals del 1910 per construir la central hidroelèctrica de Molinos, on es dedueix que estan fetes totes les fotos ja que l’enquadrament de tots és el mateix i ell vivia allà. El misteri és per què mai va entregar els retrats.

Un procés emotiu

- Les fotos van sortir a llum després que un particular cedís el seu fons al Museu Hidroelèctric, però es desconeixia el contingut de les plaques de vidre fins a tal punt que cap de les persones que fins al moment han estat reconegudes tenia la foto, per tant, es tracta de material inèdit. Per tot això, el procés d’identificació està resultant molt emotiu ja que moltes persones per primera vegada posen cara als seus pares o avis en la seua època de joventut.