RELIGIÓ DECISIÓ INÈDITA
Els bisbes xilens renuncien
Posen el càrrec a disposició del papa després d’admetre “errors i omissions” en casos d’abusos a menors || Francesc els va acusar abans de “fets reprovables”
El papa Francesc, ahir en una audiència al Vaticà.
Tots els bisbes xilens van posar ahir els seus càrrecs a mans del papa Francesc a l’assumir els seus “greus errors i omissions” en els casos d’abusos sexuals a menors al país. Una decisió inèdita a l’Església que arriba després que Francesc els convoqués al Vaticà i després de constatar que havia estat mal informat sobre els abusos sexuals a menors, en particular en relació amb el cas de Juan Barros, acusat d’encobrir el sacerdot Fernando Karadima. En la primera reunió, el papa els va entregar un document duríssim en el qual indicava “una sèrie de fets reprovables”, en relació amb els “inacceptables abusos de poder, de consciència i sexuals”, van explicar els bisbes.
La carta conté part de la conclusions de l’extensa investigació de l’arquebisbe maltès Charles Scicluna (vegeu el desglossament). Francesc va afirmar que “els problemes que es viuen dins de la comunitat eclesial no se solucionen només abordant casos concrets” i va advertir els bisbes: “Cuidem-nos de la temptació de voler salvar-nos a nosaltres mateixos, salvar la nostra reputació, salvar el coll.”
Davant d’aquestes consideracions, als bisbes no els va quedar cap altre remei que “fer un gest col·legial i solidari, per assumir els greus fets ocorreguts i perquè el Sant Pare pugui, lliurement, disposar de tots nosaltres”. També van voler “demanar perdó pel dolor causat a les víctimes i al poble de Déu i al país pels nostres greus errors i omissions”.
Van encobrir religiosos i van destruir proves ? L’informe de la investigació, de més de 2.000 pàgines, denuncia “que alguns religiosos, expulsats dels seus ordes pels abusos comesos, van ser acollits en altres diòcesis i van rebre encàrrecs que els van portar a estar en contacte amb nens”. També afirma que en “les denúncies rebudes en no pocs casos es van qualificar molt superficialment com a inversemblants el que eren greus indicis d’un efectiu delicte”. Hi va haver “pressions contra els que havien d’encarregar-se dels processos, a més de la destrucció de documents comprometedors als arxius eclesiàstics”.
