Desxifren com funciona el genoma de la leucèmia més freqüent

Investigadors de l’Hospital Clínic-IDIBAPS de Barcelona han desxifrat com funciona el genoma complet de la leucèmia limfàtica crònica, el tipus de leucèmia més freqüent, el que obre la porta a desenvolupar nous tractaments contra aquest càncer. L’estudi, que publica aquest dilluns la revista "Nature Medicine" i ha estat coordinat pel cap del grup d’Epigenòmica Biomédica de l’IDIBAPS i professor de la Universitat de Barcelona, Iñaki Martín-Subero, ha proporcionat un mapa en alta resolució de les funcions del genoma i suposa una nova aproximació a la investigació molecular del càncer.

Segons Martín-Subero, la comparació del mapa de la leucèmia amb el mapa de les cèl·lules sanes ha revelat centenars de regions que canvien la seua funcionalitat en la leucèmia, la qual cosa ajuda a comprendre millor la malaltia i a desenvolupar noves teràpies. Fins ara, els estudis moleculars de la leucèmia, i d’altres tipus de càncer, s’havien centrat a analitzar molècules de només una capa d’informació, que proporcionava una visió parcial i no permetia dibuixar un mapa precís de les funcions del genoma.

"Aquest és un estudi sense precedents en la investigació genòmica del càncer -en el qual han participat 51 investigadors de 23 centres de 6 països- i subratlla la importància d’integrar diferents capes d’informació molecular per comprendre millor la malaltia", ha dit el director d’Investigació de l’Hospital Clínic i catedràtic de Medicina de l’UB, Elías Campo, coautor de l’estudi.

Utilitzant tècniques de seqüenciació d’última generació i eines de biologia computacional avançades, han pogut fer un mapa detallat del funcionament del genoma de la leucèmia. "Conèixer la seqüència del genoma -segons Martín-Subero- no era suficient per saber com funciona; per conèixer les seues funcions i la seua regulació era necessària l’anàlisi integradora de múltiples capes epigenètiques".

La investigadora de l’IDIBAPS Renée Beekman ha detallat: "el repte mes important al que ens enfrontem una vegada generades les dades era com analitzar i integrar tantes capes d’informació", per a la qual cosa van comptar amb la col·laboració del Centre de Computació de Barcelona. "Han estat tres anys intensos d’anàlisis informàtiques per poder completar el mapa funcional de la leucèmia", ha destacat Beekman.

Els investigadors han pogut identificar amb precisió regions amb funcions especifiques, com les zones fosques del genoma, conegudes com a 'l’ADN escombraria’, però que en realitat contenen multitud de regions essencials perquè el genoma funcioni. "De manera similar a un mapa geogràfic, on es representen pobles, muntanyes o rius -ha explicat Martín-Subero-, hem pogut cartografiar per primera vegada el mapa complet de les funcions del genoma de la leucèmia, definint gens actius, gens inactius, regions que no contenen gens però controlen la seua expressió o grans deserts inactius del genoma." "En total -ha concretat- hem identificat que el mapa del genoma conté un total de 12 funcions diferents". "També hem pogut observar com canvia el mapa de la leucèmia en comparació amb el mapa de les cèl·lules sanes, i com les leucèmies són capaces de crear una infraestructura molecular molt eficient per créixer sense control. Per dir-ho així, on abans hi havia un desert, les cèl·lules de càncer creen nuclis industrials", ha posat com a exemple Beekman.

Martín-Subero ha afegit: "A més, descobrim que tan sols tres famílies de proteïnes semblen estar encarregades de l’esmentat canvi. Seguint amb la metàfora, es podria dir que tan sols tres empreses s’encarreguen de construir i mantenir totes les indústries", per la qual cosa l’acció d’aquestes tres famílies de proteïnes pot ser inhibida amb fàrmacs que ja s’estan desenvolupant.

En aquest sentit, Elías Campo ha apuntat que "potser aquest és l’aspecte translacional mes important de l’estudi, ja que ofereix una perspectiva terapèutica mitjançant la qual es puguin revertir les alteracions funcionals en la leucèmia".

"Aquest mapa tan complet no només ens permet comprendre millor la leucèmia a nivell molecular, si no que també ofereix una gran font d’informació per a altres investigadors per trobar un millor tractament per als pacients", ha conclòs Martín-Subero.