«Treure'l d'allà seria una manera de fer justícia»

Una llista amb centenars de noms publicat pel diari SEGRE el 2008 a partir d’una investigació de la historiadora Queralt Soler va tornar M. Àngels Mas i la seua família a una crua realitat. Josep Coll Escolà, l’oncle del seu pare que havia lluitat al bàndol republicà i a qui havien portat flors a la fossa del cementiri de la capital de Ponent durant anys, no estava enterrat realment allà. Les seues restes reposaven al Valle de los Caídos al costat dels del dictador Francisco Franco. “Ho va descobrir el meu pare per casualitat al veure el diari. Va veure la llista que es publicava, es va posar a buscar per si coneixia algú i es va trobar amb el nom del seu oncle”, recorda aquesta veïna de Guissona. “En aquell moment vam sentir molta ràbia, molta impotència. Qui és Franco per fer una cosa així, per disposar del cos d’una persona, per robar-lo?”, es pregunta encara avui indignada. Josep Coll vivia a Oliana i era solter. Va lluitar amb els republicans i el van fer presoner a Lleida durant la contesa. Allà va emmalaltir i el van enterrar a la fossa del cementiri de la capital de Ponent. Els intents del jutge Baltasar Garzón per investigar els crims del franquisme van obrir una esperança en la família de M. Àngels Mas de poder recuperar les restes, encara que aquesta aviat es va esvair per la inhabilitació del magistrat. Ara, els treballs per procedir a les primeres exhumacions al Valle de los Caídos fan que vegin una petita llum al final del túnel. “Pot facilitar les coses a la resta de famílies. Nosaltres no tenim pensant fer res de forma individual perquè sabem que és un procés dur i costós, però sí ens uniríem a una entitat per reclamar”, assegura M. Àngels Mas. I és que la seua il·lusió és poder enterrar Josep Coll Escolà al costat de la seua germana al cementiri de la Morana, nucli de Torrefeta i Florejacs. “Seria una manera de fer justícia”, sentència M. Àngels Mas.