Dos de cada deu joves se senten deprimits però només un està diagnosticat
Dos de cada deu joves espanyols d’entre 15 i 29 anys creu tenir símptomes depressius, especialment les noies, que superen els nois en vuit punts, un 24,3 davant el 16%, si bé només la meitat d’ells ha estat diagnosticat. Ho revela el primer "Baròmetre juvenil de vida i salut", realitzat per la Fundació d’Ajuda contra la Drogoaddicció (FAD) i la Fundación Mutua Madrileña, del qual es desprèn a més que, malgrat que els joves espanyols creuen tenir un pes per sota del recomanat, a més de la meitat li agradaria perdre pes.
En l’estudi s’aprecien diferències de gènere considerables: del 38,6 % dels joves d’entre 15 i 17 anys que consideren que el seu Índex de Massa Corporal (IMC) està per sota de l’adequat, elles freguen el 50 % i ells no superen el 15%. El mateix passa a la franja 18-29 anys: un 56 % pensa que pesa menys del recomanat, un 55,9 % noies i un 17,7 % petits. També són elles les que, malgrat això, voldrien baixar de pes (64 % davant el 50 %). De fet, gairebé quatre de cada deu segueixen o han seguit alguna dieta amb aquest propòsit, però només el 9 % ho van fer sota supervisió mèdica. "És una crida d’atenció per continuar investigant", ha subratllat la subdirectora del Centro Reina Sofía sobre Adolescència i Joventut, Anna Sanmartín, qui en ser preguntada per la contradicció entre aquestes dades i els elevats índexs d’obesitat infantil i adolescent al nostre país, ha admès que els nois han pogut declarar el pes desitjat en lloc del real. I és que la immensa majoria, el 88 %, afirma estar preocupat per la seua imatge externa i voldria canviar alguna o moltes parts del seu físic.
El 20% de les noies va admetre no estar gens conformes amb el seu aspecte i el canviaria tot, una xifra que es redueix al 13 % en el cas d’ells. Dades que contrasten amb el fet que els aliments que més diuen consumir són carns (el 87 % diàriament o diverses vegades per setmana) i cereals i llet i derivats (86 %); gairebé la meitat menja dolços i pastisseria gairebé diàriament, mentre que el 40 % prova la fruita una o menys vegades per setmana. I que el 26% diu no fer exercici i el 38% només el realitza de forma ocasional; en aquest cas, elles gairebé dupliquen l’índex de sedentarisme del d’ells, amb un 33 % davant el 18 %.
Una altra de les dades que dóna l’informe és que el 30% dels joves assenyala haver patit algun tipus de trastorn mental, sobretot elles, que els superen en deu punts (33 % davant 23 %). D’ells, els més esmentats pels 1.200 joves enquestats són el cansament i la falta d’energia (29 %); problemes de son (26 %), els desordres alimentaris (23%) o el sentiment de fracàs (19,3%).
Segons els símptomes descrits, el 21,6% presentaria un quadre de simptomatologia depressiva, el 15,3 % moderada i el 6,3% greu, si bé només la meitat, l’11,4%, hauria estat diagnosticat. El diagnòstic per depressió és de fet el més habitual, per sobre d’altres trastorns com l’ansietat, pànic o fòbies (11,2%) o de son (7,2%). Malgrat tot això, només la meitat va sol·licitar ajuda professional, principalment de psicòlegs (29%), el metge de capçalera (20,4%) o el psiquiatre (13,6%).
En general, la percepció sobre la seua salut dels joves espanyols, que tenen la taxa d’esperança de vida més alta de la UE, és molt bona, arribant al 87% els que consideren que així és, encara que els indicadors són pitjors per a elles. De fet, les joves pateixen més malalties cròniques que ells (27% i 23%, respectivament), van més al metge (83% i 73%) i reconeixen automedicar-se més (63% i 52%).