Els penyistes lloen la logística, però volen la millora d'infraestructures de l'Aplec

La multitudinària segona jornada de l’Aplec va posar de manifest allò que els penyistes consideren el millor de la festa: l’esperit de convivència i una logística capaç de fer que tot funcioni en una ‘miniciutat’ de 13.500 habitants. Però també demanen millores per seguir creixent, sobretot pel que fa a paviment i cobertes.

A dia d’avui, trenta-nou edicions després, ja ningú dubta a Lleida ciutat, a les comarques de Ponent i cada vegada més ja també fora d’aquestes que l’Aplec del Caragol és una festa de convivència, per a tots els públics i un punt de trobada durant tres dies per a amics i familiars que en alguns casos no s’han vist en tot l’any. En aquest fet coincideixen també tots els penyistes, que ahir van omplir els Camps Elisis en una segona i multitudinària jornada de la festa gastronòmica de Lleida i que destaquen aquest esperit com un dels punts forts de l’Aplec. Això i la logística i coordinació que permeten muntar una petita ciutat de 13.500 habitants amb tots els serveis són el millor, asseguren, d’aquest esdeveniment. “És brutal poder muntar un poble amb aigua i llum en menys d’una setmana”, apunten des de la penya Resbalón. “L’engranatge de tots els voluntaris i proveïdors, i també la figura de la central de compres, és una de les claus de l’Aplec”, afirma Ferran Perdrix, que s’estrena en aquesta edició com a president de la Federació de Colles de l’Aplec del Caragol (Fecoll) després de dos dècades amb Xavier Pérez al capdavant. “És l’esdeveniment més important de la ciutat per repercussió econòmica, assistència i l’ambient que genera, amb una molt alta participació en la qual mai hi ha hagut problemes de convivència”, assegura l’alcalde de Lleida, Àngel Ros. De fet, la primera nit de festa i tenint en compte els milers de persones (13.500 penyistes als quals s’ha de sumar visitants) que van passejar pel recinte, només es van comptabilitzar una quarantena d’assistències per cops o talls lleus i dos trasllats a l’Arnau.

Però com tot, l’Aplec també té coses a millorar i penyistes i organització no només ho saben, sinó que ho reclamen. El principal punt fluix són les infraestructures, especialment el paviment, que demanen reafirmar perquè les colles no tinguin problemes a l’hora de disposar els elements, i les polèmiques cobertes, pendents ara que es retiri la uralita d’aquestes per una qüestió de seguretat. També demanen incrementar el nombre de comptadors de llum, més lavabos, ampliar l’espai de les parcel·les que s’han quedat en molts casos petites, posar més seguretat en els dies previs i controlar el nivell de soroll, una cosa que ahir la Fecoll va apuntar que semblava haver-se aconseguit a la primera nit d’aquesta 39 edició.

Un altre punt de debat són els preus, encara que aquí hi ha divisió d’opinions entre els que consideren que els 120 euros de mitjana que paguen de quota (una quantia que decideix cada penya) els penyistes pels tres dies és barat i els que creuen que els costos podrien reduir-se, especialment els de la central de compres. “La Fecoll busca que la festa sigui al més econòmica possible. Totes les colles compren a la central, però no tot el que necessiten. Augmentar el volum de compres ens podria permetre abaratir preus”, asseguren des de l’organització.

Una altra de les assignatures pendents de la festa, creuen des de l’ajuntament, que aporta 65.000 euros (al pressupost de la Fecoll se sumen aportacions d’institucions com la Paeria o la Diputació), és la promoció i coneixement de l’esdeveniment a nivell estatal. “Crec que hauríem de millorar la projecció que va més enllà d’anar a una ciutat i presentar la festa, em refereixo especialment a la promoció en mitjans estatals i xarxes. Que les agències de viatges venguin un cap de setmana a Lleida per venir a l’Aplec i tingui repercussió a nivell estatal. Aquest ha de ser el següent pas”, va opinar Ros.

I aconseguir així encara més visitants, també de fora de Ponent, cada vegada més presents als Camps Elisis, que ahir van tornar a ser un formiguer de gent gaudint de l’Aplec i els caragols sense la calor sufocant d’altres anys. No van faltar el menjar i la beguda, però tampoc els concursos, l’ofrena als difunts a l’estàtua de Manolo Calpe, la cercavila, les carreres de caragols o els castellers. La festa seguirà avui, abans de tornar a posar el comptador a zero per a un altre Aplec, el del 40 aniversari.