Tanca un Aplec multitudinari amb l'objectiu de ser una festa internacional

La trenta-novena edició de l’Aplec del Caragol de Lleida ja és història. Serà recordat per ser un dels més multitudinaris, gràcies a l’ampliació del recinte que ha permès acollir 105 penyes (tres més que els últims anys) amb 13.500 penyistes, la visita d’unes 200.000 persones i el consum de dotze tones de caragols. També serà recordat per les reivindicacions pel context polític a Catalunya, que van viure el punt més àlgid ahir al matí amb la visita del president de la Generalitat, Quim Torra (més informació a la pàgina 5). Una festa marcada “per la convivència, la pluralitat i la diversitat”, com va destacar el president de la Fecoll, Ferran Perdrix. S’han complert els objectius de l’organització gràcies també al bon temps del cap de setmana.

L’Aplec del Caragol, tanmateix, ja mira al futur i a l’edició número quaranta. Si fa quinze anys que és Festa d’Interès Turístic Nacional, el principal objectiu ara serà el distintiu de Festa d’Interès Turístic Internacional. “Ben aviat presentarem la candidatura al ministeri de Turisme”, va assenyalar Perdrix. L’objectiu és “la clau per créixer internacionalment”, va afegir. Una presència internacional cada vegada més gran. La Fecoll no descarta que l’any que ve hi hagi més penyes, entre les quals una de xinesa, atès l’interès de la federació d’empresaris del país asiàtic que hi ha a Lleida. Així mateix, es van vendre els 1.500 packs del visitant i el restaurant del Palau de Vidre va servir més de 2.000 menús i 1.800 degustacions. Entre el públic, també va destacar la gran presència de persones procedents de Girona que arriben a la ciutat en AVE.

No es van produir incidents rellevants. Hi va haver al voltant de 170 atencions sanitàries, pràcticament totes lleus per talls, cremades o torçades i només hi va haver dos persones que van haver de ser traslladades a l’hospital però amb problemes menors.

Aquest any es van estrenar Caragoli, Color Coloret i Canela Fina. La majoria de penyes són de la ciutat però també n’hi ha d’Almatret, les Borges, Juneda i Perpinyà. L’acte també va servir perquè desenes de persones, convocades pels CDR, demanessin la llibertat dels presos polítics, la qual cosa va generar divisió d’opinions. Alguns presents van recriminar als concentrats que no era el lloc indicat per protestar. Les penyes van anar desfilant fins als Camps Elisis per disfrutar d’un dinar de germanor a les seues parcel·les, en què per descomptat no van faltar els caragols.

La cercavila i la imposició d’escarapel·les, la tradició dominical

La festa a l’Aplec del Caragol és ininterrompuda i amb prou feines hi ha hores per dormir. Els més atrevits fins i tot poden enllaçar la nit amb el dia. És el cas d’alguns dels participants de la cercavila de diumenge al matí. Com és tradició, es van formar dos circuits que es van ajuntar al pont Vell. Un d’aquests va sortir dels Camps Elisis, va passar pel pont de Príncep de Viana i va seguir per la rambla Ferran. L’altra ruta va venir pel pont de la Universitat, avinguda Madrid i Blondel. Es van trobar cap a les 10.00 hores a la plaça Agelet i Garriga, davant del monument d’Indíbil i Mandoni. Allà, les autoritats van col·locar l’escarapel·la a cadascun dels estendards de les 105 penyes.