"Vaig arribar en els baixos d'un camió"

Viatjar de Tànger a Algesires en un ferri amagat en els baixos d’un camió a la recerca d’un futur millor és una odissea en què s’embarquen centenars de marroquins cada any i que molt pocs acaben aconseguint. Entre aquests últims afortunats es troba Hmad, un jove de dinou anys que als disset es va separar de la seua família per forjar-se un futur a Espanya i que ara intenta formar-se gràcies al programa d’ajuts de Càritas a Lleida. “Vaig intentar creuar la frontera des dels quinze als disset anys, quan al final vaig aconseguir amagar-me en els baixos d’un camió i arribar fins a les costes espanyoles”, explica Hmad, que apunta que molts dels seus companys es van quedar enrere i no van aconseguir el seu objectiu.

El seu somni sempre va ser arribar a Barcelona però, una vegada allà, les autoritats el van traslladar al centre de menors de Raimat, on amb prou feines va estar intern unes setmanes. “Quan vaig assolir la majoria d’edat em van fer fora. Van passar quinze dies fins que em van acollir en un pis de Càritas, on ara convisc amb quatre companys més”, explica el jove, al mateix temps que aplaudeix l’assistència d’una entitat que “m’ajuda a mantenir el contacte amb el meu pare i m’acompanya en el dia a dia”.

Malgrat que Càritas ofereix accés a recursos bàsics i orienta els seus usuaris per integrar-se a la societat de forma autònoma, Hmad continua a l’espera de la documentació per aconseguir una feina, per la qual cosa valora molt positivament la formació que li brinden des de l’entitat solidària. “Vull continuar aprenent idiomes. Ara per ara però he fet cursos de català i castellà, de neteja i d’atenció al client”.

LES CLAUS

Càritas adverteix de la cronificació de la pobresa a Ponent Càritas continua constatant que la pobresa s’ha cronificat i que la situació de les famílies sense recursos s’ha agreujat. Malgrat que l’any passat van atendre 9.627 persones (un 30 per cent menys que el 2016), l’entitat solidària va destacar ahir que les necessitats dels seus usuaris s’han accentuat i ara “requereixen una orientació en el seu dia a dia que va més enllà dels recursos bàsics com el menjar i la roba”. En aquest sentit, des de les diòcesis de Lleida, Urgell i Solsona alerten de l’escassetat de recursos econòmics i exigeixen una implicació més gran en “la millora de la qualitat de vida dels més desfavorits”. L’entitat, que disposa de 71 punts d’atenció a Ponent i una plantilla de 1.410 persones, entre voluntaris i personal contractat, va destinar 446.368 euros en ajuts econòmics directes i va gastar 2,5 milions en els diferents programes d’inserció laboral.