Flors i tradició marquen el Corpus

Les celebracions del Corpus a les comarques lleidatanes es van fer ahir amb la vista fixa al cel i, finalment, la pluja va respectar els actes programats. El color i la tradició van ser els elements principals d’una festa bicentenària que a la ciutat de Lleida va celebrar aquest cap de setmana 24 anys des de la recuperació i amb l’objectiu de fer del Corpus una tradició oberta a tota la població i sumar-hi més participació per garantir-ne la continuïtat, sobretot entre els més joves.

Des de primera hora del matí, els ciutadans van poder gaudir de la desena de catifes de flors que decoraven l’Eix Comercial. Al migdia, la plaça de la Paeria va acollir els balls de l’Àliga, el Lleó i els Cavallets, davant l’atenta mirada dels presents, que en alguna ocasió van haver d’obrir el paraigua. Van estar acompanyats pels grallers i els gegants, a més dels músics. Ja a la tarda, el seguici va sortir des de la plaça de la Catedral fins a la Paeria, on van tornar a ballar els elements tradicionals per clausurar la festa. El president del Patronat del Corpus de Lleida, Enric Figueres, va agrair ahir el treball i la dedicació del centenar de persones que fan possible la celebració d’aquesta tradició a la ciutat entre les diferents agrupacions.

De cara a l’any que ve, amb la celebració del 25 aniversari de la recuperació de la festa del Corpus a la capital del Segrià, va avançar que demanaran a la Generalitat la declaració de Festa d’Interès Cultural. “Una festivitat amb més de dos-cents anys d’història mereix un reconeixement”, va destacar. Així mateix, Figueres va assenyalar que han notat un increment de les persones que participen en el Corpus, sobretot el nombre de catifaires, i que compten amb gent jove que garanteix el relleu.

La celebració del Corpus es va dur a terme en múltiples municipis de la província i de la Franja. A l’Urgell, Tàrrega va celebrar la tradicional processó que va començar a l’interior de l’església de Santa Maria de l’Alba amb l’escenificació del ball de l’Àliga, la figura més solemne del bestiari local, després de la missa. La processó va seguir pels carrers del centre amb els gegants de La Fal·lera Gegantera i va culminar de nou a la plaça Major amb el cerimonial conegut com a acataments.

Així mateix, diferents associacions i col·lectius de Cervera, capital de la Segarra, es van encarregar d’engalanar el carrer Major amb desenes de catifes amb pètals de roses, gespa acabada de tallar, serradures tenyides i pellofa d’arròs. A la tarda, van tenir lloc la processó i els balls.

Novell presideix el Corpus a Solsona, reivindicatiu amb els presos polítics

El bisbe de Solsona, Xavier Novell, va tornar a presidir la celebració del Corpus a la capital del Solsonès després de la polèmica de l’any passat, en la qual es va absentar de la festa i hi va haver boicot de la comitiva municipal, excepte el PDeCAT, per les seues declaracions homòfobes (al vincular l’homosexualitat amb l’absència de la figura paterna). Més de vuit-centes persones van seguir els actes tradicionals de la festa a Solsona, com el ball dels gegants i del bestiari tradicional. La pluja també va amenaçar durant tota la jornada la celebració de la festivitat, però finalment es va poder dur a terme. Solsona també va mantenir un Corpus reivindicatiu, com ja va fer l’any passat amb una catifa a favor de l’1 d’octubre. En aquesta ocasió, els gegants portaven rams grocs en homenatge als presos polítics i exiliats i a la catifa del centre es podia llegir “Pensem lliures”.