Cartes que connecten dos generacions

Escriure una carta en l’era de la virtualitat extrema pot arribar a semblar un anacronisme, però a la Seu d’Urgell fa quatre mesos que vint-i-sis joves i vint-i-sis persones del col·lectiu de la gent gran s’han estat enviant epístoles cada mes. Ha estat com una cita a cegues, en què cap de les dos parts no coneixia el nom complet del seu company de projecte i que durant tot aquest temps s’han pogut presentar i parlar entre ells sobre les seues vivències. Es tracta de la iniciativa Ens escrivim, de la qual han format part alumnes de tercer d’ESO del col·legi La Salle i gent gran de l’Esplai de la Gent Gran La Caixa, de la Llar de Sant Josep, de la residència de l’Hospital de la Seu, així com veïns i veïnes de la comarca. El projecte vol servir per transmetre valors i, per què no, saltar fronteres, en aquest cas generacionals. Ho explicaven ahir els organitzadors, que destacaven la importància d’“atansar generacions tan diferents però que tenen molt en comú”. També insistien en el reforç de valors com “la cohesió social” i el de “ser més persones”. De fet, l’activitat resulta tan enriquidora que aquesta ja és la sisena edició i asseguren que tindrà continuïtat.

Però la part més fascinant del projecte va ser ahir, quan es van trobar, com en una cita a cegues, sense haver-se vist abans les cares. L’alcalde, Albert Batalla, va assegurar que “és una satisfacció poder connectar amb gent més jove perquè diuen que això encomana energia i il·lusió”. A més de l’ajuntament, al projecte participa també el Pla Educatiu d’Entorn i els Serveis Educatius de l’Alt Urgell-Cerdanya del departament d’Ensenyament.

Pepita Abelló i Pol Balcells "Les cartes serveixen per expressar millor els sentiments"

Pepita Abelló s’ha estat enviant cartes durant els últims quatre mesos amb el jove Pol Balcells i a ella li ha servit per “recordar el que se sent a l’esperar durant dies la resposta d’un company”. La dona reconeixia que “amb la carta expresses millor els sentiments i en queda constància, una cosa que avui dia ha perdut molt valor”. Els dos coincideixen a valorar com de “gratificant” que ha estat l’experiència i la dona insisteix que, “abans, la vida no es vivia d’una forma tan accelerada ni era tot tan immediat”. El jove, per la seua part, assegura que mai abans s’havia intercanviat cartes amb ningú d’aquesta forma, “sense tecnologia pel mig”, i destaca “el sentiment d’emoció” de conèixer la dona. La primera carta la va escriure la Pepita al Pol el mes de febrer passat i així s’han anat succeint cada mes fins ahir.