Mor Emilià Astudillo, un lleidatà exemplar

Lleida ha perdut un dels seus referents tant en l’àmbit solidari i de protecció als més febles com en el de la gestió sanitària. Emilià Astudillo, que va ser impulsor de Shalom, president de Creu Roja a Lleida, gerent de l’ICS a Lleida i de l’Arnau de Vilanova, va morir ahir als vuitanta-quatre anys. La seua trajectòria va ser reconeguda amb guardons com la Medalla Macià el 2008, la medalla d’or estatal de la Creu Roja el 2012 i, sobretot, amb l’homenatge que la ciutat li va rendir aquell any a l’Auditori, acte en el qual Astudillo va donar mostra de la seua qualitat humana afirmant que “jo no he fet res, només el que sentia que havia de fer”. La seua trajectòria professional va ser atípica i una demostració que amb esforç tot és possible. Amb catorze anys va començar a treballar com a administratiu a Autotractor, empresa que el va designar per dirigir l’hotel Condes de Urgel quan el va obrir a començaments del 1960.

Però el somni d’Astudillo era ser metge i amb trenta-sis anys va començar la carrera de Medicina, que es va treure en només sis anys sense faltar ni un dia a la feina i quan ja era pare de tres fills. Gairebé alhora que va acabar la carrera va impulsar la fundació de l’associació Shalom per a discapacitats, col·lectiu per al qual era especialment sensible perquè la seua filla gran té una discapacitat psíquica. I amb el títol sota el braç, va deixar l’hotel i se’n va anar a Barcelona a treballar com a especialista d’Endocrinologia a l’hospital Clínic. D’allà, va passar a exercir de professor a la UB i després va ser director tècnic de l’Hospital del Mar.

El reconeixement al seu prestigi com a gestor va arribar a l’assumir la direcció de l’hospital de la Creu Roja a Barcelona quan estava a punt de tancar pel seu gran dèficit. En tres anys, va revertir la situació fins al punt d’aconseguir resultats positius, la qual cosa li va valer ser nomenat gerent de l’hospital Sant Pau. El 1987 va tornar a Lleida per ser gerent de l’ICS coincidint amb la reforma d’Atenció Primària, i entre el 1992 i el 1996 va ser gerent de l’Arnau. Es va jubilar a finals del 1999, cosa que va aprofitar per reforçar la seua tasca altruista, presidint Creu Roja i participant activament en múltiples associa- cions benèfiques i culturals. Des del 2012, la fundació Shalom du el seu nom. El funeral tindrà lloc avui a l’església de Santa Teresina a les 16.00 hores.