El català, a la baixa però es rejoveneix

El català ha perdut prop de 300.000 parlants en els últims quinze anys, i han baixat fins als 2.269.600 de persones a Catalunya. Tanmateix, segons l’últim InformeCAT que va publicar ahir la Plataforma per la Llengua, han augmentat un cinc per cent els joves d’entre 15 i 29 anys que utilitzen habitualment aquesta llengua. A Lleida, la caiguda de la natalitat i l’arribada de persones de fora del domini lingüístic han provocat una pèrdua de 10.200 parlants, encara que continua sent un dels territoris amb un ús habitual més alt, arribant al 61,9% a Ponent i el 69,1 per cent a l’Alt Pirineu i Aran. Així mateix, els municipis de la Franja són els que més utilitzen el català entre amistats i una de cada dos persones, un 62,3% de la població, el posa en pràctica diàriament amb els més pròxims −a Catalunya només un 47,6% utilitza el català per comunicar-se en aquests cercles−. En l’àmbit empresarial, el 83% dels comerços lleidatans respecten els drets lingüístics que marca la normativa catalana, per sobre de les empreses de Barcelona (56%) i Tarragona (55%). Durant la presentació de l’informe, el president de la Plataforma per la Llengua, Òscar Escuder, va posar èmfasi en la importància de transmetre aquest idioma entre pares i fills, ja que “aquesta ha de ser la manera més natural de mantenir el català a les nostres vides”. Tanmateix, un dels grans problemes que detecta l’entitat a Catalunya és la infidelitat lingüística, que practiquen set de cada deu persones al canviar d’idioma quan detecten que el seu interlocutor respon en castellà. Respecte a l’ús cultural del català, el consum del cine en aquesta llengua va augmentar un 2,7 per cent el 2015, tot i que encara es manté en uns nivells molt baixos. S’ha detectat també un augment d’usuaris de la televisió, les revistes i el teatre en català, encara que la ràdio en aquest idioma se situa com la més escoltada, seguint una tendència a l’alça fins al 68,7 per cent d’oients.

Perquè l’ús del català segueixi a l’alça proposa unes polítiques lingüístiques “potents” que en reforcin l’ús a les escoles. “Més enllà de l’ús privat que se li doni a la llengua i la bona integració social, el català segueix tenint una presència molt baixa en determinats escenaris quotidians. Per posar-ne un exemple, amb el nou model educatiu i amb l’objectiu d’afavorir la participació entre els més petits, els professors opten moltes vegades per utilitzar a les classes l’idioma que parlen la majoria d’alumnes”, explica Sistac.

L’ús de l’idioma, més preocupant que el nombre de parlants Segons afirma el doctor en filologia de la Universitat de Lleida (UdL) Ramon Sistac, els resultats de l’informe estan relacionats amb la baixa taxa de natalitat i l’arribada de població estrangera. En aquest sentit, Sistac ressalta que “el català continua sent una llengua que es transmet de pares a fills, per la qual cosa no és un fet tan preocupant el nombre de parlants com la disminució de l’ús d’aquesta llengua”.