Espanya registra el nombre de naixements més baix des del 1996

Espanya ha registrat el 2017 un total de 391.930 naixements, el número més baix des de l’any 1996, mentre que la taxa de natalitat se situa en 8,4 naixements per cada mil habitants i és la més reduïda de tota la sèrie històrica, que es remunta a 1976. Així ho reflecteixen les dades de l’enquesta sobre "Moviment Natural de la Població" que aquest dimarts publica l’Institut Nacional d’Estadística (INE), i que posen de manifest, així mateix, la pèrdua de població registrada a Espanya durant l’any passat, amb un saldo vegetatiu negatiu (la diferència entre naixements i morts) de 31.245 persones.

Segons dades provisionals, l’any passat van nàixer a Espanya 391.930 nens, el que suposa un descens del 4,5 % respecte a l’any anterior (18.653 naixements menys) i, des del 2008, any en què van nàixer 519.779 nens i que va ser el màxim en 30 anys, el nombre de naixements s’ha reduït un 24,6 %.

També ha descendit lleument el nombre de fills per dona, que se situa en 1,31 davant l’1,34 del 2016, mentre que l’edat mitjana a l’hora de tenir un fill ha ascendit fins els 32,1 anys i és la més alta de tota la sèrie històrica. A més, el nombre de dones entre 15 i 49 anys (en edat de ser mares) s’ha reduït fins els 10,57 milions el 2017, de manera que continua la tendència a la baixa iniciada el 2009 que es deu que aquest rang d’edats està format per generacions menys nombroses nascudes durant la crisi de natalitat dels 80 i primera meitat dels 90.

Dels 391.930 naixements que es van produir l’any passat a Espanya, el 19,3 % del total (75.564) van ser de mare estrangera, davant el 18,5 % del 2016 i el nombre mitjà de fills per dona es va reduir tres centèsimes entre les mares espanyoles, fins 1,25, i dos centèsimes entre les mares estrangeres, fins 1,70. Així, de mitjana les mares espanyoles van tenir els seus fills tres anys més tard que les estrangeres i l’edat mitjana a la maternitat de les espanyoles va tornar a retardar-se una dècima, fins situar-se en 32,6 anys, mentre que la de les estrangeres també va pujar una dècima, fins els 29,7 anys.

Per la seua part, durant el 2017 van morir a Espanya 423.643 persones, un 3,2 % més que l’any anterior, i la taxa de mortalitat es va situar en 9,1 defuncions per cada mil habitants, davant 8,8 de l’any 2016. Això implica que durant l’any passat el país va perdre població, en concret 31.245 persones (la diferència entre naixements de marre resident a Espanya i defuncions de residents al país), una cosa que va passar per primera vegada el 2015, quan es va registrar un saldo negatiu de 1.976 persones, però que prèviament mai havia passat.

Quant a la taxa de mortalitat infantil, aquesta va ser de 2,75 defuncions per cada mil nascuts vius (423.643 de morts) i es manté per sota del llindar del 3,0 per mil des de 2013 encara que augmenta lleugerament amb respecte a 2016, quan es va situar en 2,68.

L’esperança de vida en nàixer es va mantenir en 83,1 anys (igual com el 2016) i, per sexe, en els homes va assolir els 80,4 anys i en les dones els 85,7. D’acord a les condicions de mortalitat del moment, una persona que assolís els 65 anys el 2017 esperaria viure, de mitjana, 19,1 anys més si és home i 23 més si és dona.

Aquesta enquesta sobre el Moviment Natural de la Població reflecteix també el nombre de matrimonis contrets a Espanya, que el 2017 es van reduir un 2,2 %, fins els 171.454, la qual cosa suposa una taxa de 3,6 matrimoni per cada mil habitants.

L’edat mitjana a què una parella contreu matrimoni va en augment i va assolir els 37,8 anys per als homes i els 35 anys per a les dones.

En el 17 % dels matrimonis celebrats amb cònjuges de diferent sexe, almenys un d’ells era estranger (el 2016 eren el 15,3 %) i el 2,7 % del total de matrimonis registrats el 2017 van correspondre a parelles del mateix sexe (4.606 matrimonis).