DEMOGRAFIA ESTADÍSTIQUES
Lleida tanca l'any amb 600 morts més que naixements
A Espanya, les defuncions es disparen a nivells de fa quatre dècades
Una població en descens i cada vegada més envellida. Aquest és el panorama registrat al tancament de l’any 2017 a les comarques de Ponent. Un any en què es van comptabilitzar gairebé sis-cents morts més que naixements. Segons les dades de l’enquesta sobre Moviment Natural de la Població, publicades ahir per l’Institut Nacional d’Estadística (INE), Lleida va registrar l’any passat un total de 3.732 naixements, gairebé un tres per cent menys que l’any 2016. L’estadística mostra que la xifra de natalitat és la més baixa des de fa quinze anys, amb descensos destacats sobretot durant els anys de la recessió econòmica.
Però mentre els naixements marquen un altre saldo negatiu, les defuncions augmenten. El 2017 es van registrar 4.321 morts a la província, un augment del 7% respecte a l’any anterior, amb 279 morts més. D’aquesta forma, la província continua perdent població, concretament 589 persones, que resulta de restar la diferència entre defuncions i naixements.
Descendeix la natalitat i augmenten les defuncions, però manté un saldo vegetatiu positiu
En el cas del conjunt d’Espanya, aquest creixement negatiu va marcar el seu rècord el 2017. Un any en què el nombre de naixements és el més baix des del 1999, mentre que el de defuncions és el més alt des del 1976. De fet, Espanya registra més defuncions que naixements per tercer any consecutiu.
A més, té un saldo vegetatiu negatiu (naixements respecte a defuncions de la població resident, descomptant els no-residents) de 31.245 persones, una cosa que succeeix per segona vegada en l’última dècada però de forma molt més pronunciada. La primera vegada va ser el 2015, encara que la diferència va ser molt menor, de 1.976 morts més.
Naixements, defuncions i matrimonis a Lleida:
L’estadística mostra que l’edat mitjana a què les dones s’inicien en la maternitat va tornar a incrementar-se fins als 32,1 anys, la més alta de tota la sèrie històrica. També baixa el nombre de fills per dona, amb una mitjana d’1,31 davant l’1,34 del 2016. La pèrdua de població està sent progressiva en els últims anys, coincidint també amb el retorn dels immigrants als seus països d’origen durant la crisi. Els experts reclamen mesures que impulsin la natalitat, com tenen altres països europeus, amb polítiques socials i d’ocupació, a més de fomentar la conciliació. Així s’evitarien algunes de les seues conseqüències com l’envelliment de la població o que hi hagi vacants en places de P-3, ja que a Lleida una de cada nou queda vacant.