A la recerca d'un futur

Famílies que han hagut de fugir amb el que portaven a sobre, joves que viuen amb la incertesa de si alguna vegada tornaran a veure els seus. Són històries que hi ha darrere dels 25,4 milions de persones al món que viuen en un país que no és el seu i que van haver de fugir de la guerra, la violència i la persecució. Més de la meitat són nens i fa més de cinc anys que més de dos terços viuen com a refugiats. Són algunes xifres que es van donar a conèixer ahir en el Dia Mundial dels Refugiats.

Una d’aquestes històries l’explica Álex Gómez, de 25 anys, que va arribar el mes de gener passat a la capital del Segrià, on va entrar al programa d’acollida de Creu Roja per a sol·licitants d’asil. “Era part de l’oposició i vaig participar en les manifestacions contra el Govern de Nicolás Maduro. Va arribar un punt en el qual grups paramilitars em tenien fitxat i m’amenaçaven de mort, a mi i a la meua família. Vaig prendre la decisió d’abandonar el meu país per salvar la meua vida i la de la meua filla de dos anys”, va explicar ahir a SEGRE. Álex viu a Lleida a l’espera de poder aconseguir la documentació que li permeti treballar. Mentrestant, fa diferents cursos per poder integrar-se. Es mostra molt agraït amb l’acollida que ha rebut aquí, però el procés de separar-se de la família és molt dur. “Fa només quinze dies em vaig assabentar que havien matat un amic meu en les protestes. Podria haver estat jo”, es lamenta en aquest sentit (més informació).

A Sant Guim de Freixenet, Igor i Marina, un matrimoni d’Ucraïna, van explicar que la tensió política al seu país els va obligar a marxar. Fa un any que són aquí, on la parròquia els va cedir un habitatge i els va ajudar a buscar feina. Igor, en una empresa local i Marina, en una granja de Montmaneu. Han rebut l’ajuda d’un grup de voluntaris de la zona i se senten molt agraïts per l’acollida que han rebut. Però també enyoren la seua terra i els sorprèn com de diferent és la gent de la Segarra. “Aquí són més oberts i es fan seua la nostra realitat”, van explicar. “Vam haver de deixar la casa que havíem construït amb les nostres mans, la família i els amics”, van lamentar Igor i Marina, però veuen la seua nova vida com “una aventura” (més informació).