El nobel de Medicina Michael Young adverteix que "dormir poc escurça la vida"

El nord-americà Michael Young, premi Nobel de Medicina 2017 per les seues investigacions sobre el funcionament del ritme circadià o 'rellotge biològic', ha dit a Madrid que "existeixen evidències", segons els últims estudis de laboratori, que "dormir poc escurça la vida".

"Tenim milions de rellotges biològics al nostre cos. Gairebé totes les cèl·lules tenen petits rellotges compostos de gens i proteïnes que dirigeixen el nostre comportament, el metabolisme i molts altres processos de la nostra fisiologia. Estem programats per tenir aquests cicles", que es perceben més en viatges llargs, amb l’anomenat 'jet lag', explica en entrevista amb EFE.

"No és possible canviar aquests cicles horaris sense percebre alguna conseqüència", assegura després de rebre aquesta setmana el premi de la Fundació Fernández-Cruz de mans del conseller madrileny de Sanitat, Enrique Ruiz Escudero, en un acte a l’hospital Clínico San Carlos.

Les mosques de la fruita van servir d’"organisme model" perquè aquest biòleg i els seus compatriotes Jeffrey Hall i Michael Rosbash -amb qui comparteix el Nobel- poguessin entendre com opera el rellotge biològic.

Mitjançant mutacions genètiques, van actuar sobre els cicles de son de la mosca, provocant-los "horaris bojos. Algunes no tenien cap horari, d’altres tenien cicles molt curts amb dies que passaven molt ràpid, i d’altres al revés, dies que duraven massa", explica.

Després d’analitzar com aquestes mutacions havien canviat el codi genètic, "desxifrem el mecanisme del qual formen part. Tenim deu o dotze gens l’activitat concertada dels quals produeix cicles biològics dins de les nostres cèl·lules", afirma.

Aquests cicles tenen "el mateix tipus de mecanisme a totes les cèl·lules amb rellotges, encara que l’utilitzen per a processos diferents. Al cervell, controlen el nostre cicle de son i vigília. Al fetge, ajuden a digerir correctament el menjar convertint-la en energia o emmagatzemant-la, segons a quina hora del dia mengem", afegeix.

Al pàncrees, "asseguren la producció d’insulina en el moment correcte, per controlar els nivells de glucosa a la sang". Als músculs controlen diferències en la força que entra i surt, i "molts ritmes hormonals també estan controlats per aquests rellotges", continua Young.

Després de les primeres troballes, "fem servir la informació per entendre organismes més complicats com el nostre. I ens trobem que tenim els mateixos gens que les mosques per controlar els nostres cicles fisiològics i de son. És el mateix rellotge, forma part de l’evolució biològica," assevera.

El següent pas és "relacionar aquestes troballes amb les disfuncions i buscar tractament per a les alteracions de son, anímiques, psiquiàtriques i metabòliques," com l’obesitat.

"Hem identificat els agents que han de ser les dianes de les teràpies", segons Young que xifra en "un de cada 75" els europeus portadors d’alguna mutació que causa trastorns de son.

Preguntat si existeix un gran rellotge amb control sobre els altres, Young contesta: "no amb un control absolut. Normalment, si tot va bé, la majoria dels rellotges en òrgans com el fetge, els músculs o la pell faran atenció a la nostra activitat que està dirigida pels rellotges d’una regió del cervell".