LLEURE GASTRONOMIA
Paella per a 1.000 agramuntins
Celebren els trenta-cinc anys d’una tradició que organitza un grup de voluntaris || Part de la recaptació d’aquesta edició es destinarà a Creu Roja
Agramunt va servir ahir una paella gegant per a 1.000 persones. Es tracta d’una iniciativa històrica que un grup de voluntaris porten a terme des de fa trenta-cinc anys, apostant per aquesta tradició que va nàixer a la vora del riu Sió per Sant Joan. El muntatge comença hores abans que arribin els mestres paellers. Cap a les 9 del matí els primers veïns arriben per deixar la seua bossa amb la cassola avalada a la paret del pati on s’elaborarà l’àpat.
Li diuen la tanda i es dibuixa tot un rosari de bosses que donen la volta a l’illa. Després, per rigorós ordre, els seus propietaris aniran recollint la bossa i entrant a buscar l’arròs.
La paella està formada per 200 quilos d’arròs i 280 quilos de pollastre, sípia i molts altres ingredients
Aquí la paella té el seu propi estil, amb pollastre, conill, garrofó i bajoqueta, que conformen l’acompanyament de la versió clàssica del producte valencià. No hi falten la costella de porc, els llagostins, la sípia, els calamars, els musclos i les verdures picadetes a base de pebrots, ceba, pèsols i all. En total més de dos-cents vuitanta quilos d’acompanyament que es fonen amb dos-cents quilos d’arròs i dos-cents cinquanta litres d’aigua. En total, una paella per a 1.000 persones que es mou amb l’ajuda d’un carretó elevador.
Originàriament, els veïns la menjaven de forma comunitària omplint el passeig Josep Brufau. Tanmateix, des que es van talar diversos arbres, molts veïns s’emporten el menjar a casa. Cada ració costa cinc euros i aquest any s’ha decidit destinar un euro als programes socials de Creu Roja, entitat amb una llarga tradició a la localitat.
Per trobar l’origen de la festa cal remuntar-se al 1982, quan l’agrupació d’escoltes va realitzar una trobada a Agramunt que va reunir més de sis-cents joves. Els pares van cuinar una gran paella. Dos anys més tard, es va decidir repetir l’experiència obrint la festa a tota la població i començant una tradició que es manté viva encara avui.