RELIGIÓ VEL ISLÀMIC
Dones 'sense rostre' en ple segle XXI
Una entitat xifra en una trentena les musulmanes, bona part converses, que vesteixen a Lleida el nicab, que només mostra els ulls || Alerten de l’augment del seu ús i de la nul·la integració social
Una dona musulmana, passejant la setmana passada per l'avinguda Blondel, a prop de la Paeria.
No és la primera vegada, però no deixa de sorprendre veure passejar pels carrers de Lleida, i més amb temperatures estiuenques per sobre dels 35 graus, dones musulmanes abillades amb el nicab, una vestimenta que cobreix tot el cos a excepció dels ulls. El seu ús continua generant polèmica i debat entre els que ho consideren una expressió del masclisme i la marginació de la dona i els que ho veuen com una tradició religiosa.
Segons una associació cultural de magrebins, Atlas, són aproximadament una trentena les dones musulmanes que l’utilitzen a Lleida i la xifra, lluny d’anar a menys, no deixa d’augmentar. “Són dones que amb prou feines tenen vida social. És cert que cadascú pot fer el que vulgui, però no es pot imposar res. És clarament masclisme, però elles ho veuen com una forma de vida”, assegura Omar Charah, portaveu d’aquesta entitat. I atribueix aquest increment de dones amb nicab a la ciutat de Lleida al cada vegada major nombre de converses que l’utilitzen, aproximadament la meitat d’aquesta trentena.
Dones de Lleida creu que la clau és saber si és una elecció o una obligació que imposa el marit
Són moltes menys, només cinc o sis, per a una altra entitat àrab de Lleida, Magrebeida. “Són molt poques i des que va saltar tota la polèmica amb la regulació que va impulsar la Paeria (vegeu el desglossament) no ha augmentat. Jo crec que està en desús perquè no hi ha més dones musulmanes que se sumin a aquesta vestimenta”, apunta el president d’aquesta associació, Abderrafie Ettalydy, que creu que el seu ús ha de ser una decisió personal sempre que hi hagi respecte envers la resta de la societat.
Les associacions feministes de Lleida també s’han sumat al debat sobre la utilització d’aquest tipus de vestimentes integrals. “Està clar que oculten una persona, però la clau és saber fins a quin punt hi ha una lliure elecció de la dona en la seua utilització o és una obligació per part del seu marit”, apunta Esther Sancho, portaveu del Grup Dones de Lleida.
Des de l’entitat feminista lleidatana creuen que cal partir del dret de la dona al mateix cos i a la llibertat de religió i de cultura, però “també denunciem l’islamisme patriarcal que obliga les dones a vestir-se d’aquesta forma que pot comportar una discriminació per raons de gènere”.
Holanda prohibeix la utilització del vel integral en espais públics El Senat holandès va aprovar dimarts per majoria la llei que prohibeix l’ús del burca i les peces que cobreixen la cara en espais públics com el transport, hospitals i escoles. Aquesta llei suposa una prohibició de l’ús de peces com el nicab, burca, passamuntanyes o cascos. El seu incompliment podria comportar una multa de 400 euros. Els mocadors que no cobreixen la cara de la dona no hi estan inclosos. La ministra holandesa d’Interior, la progressista Kajsa Ollongren, va defensar que aquesta prohibició permetrà a les dones musulmanes “accedir a una vida social més àmplia” perquè si no es cobreixen la cara “tindran més possibilitats de contacte, comunicació i oportunitats d’entrar al mercat laboral”. Holanda segueix així els passos de Dinamarca, França i Bèlgica, on la prohibició s’estén als carrers. La Paeria va fer el mateix el 2010 a les dependències municipals, però el Suprem va anul·lar el 2013 l’ordenança.
