L’estiu que no s’acaba mai

Les vacances escolars són tan llargues que són pocs els pares que poden encarregar-se dels nens tot l’estiu. Els avis juguen un paper primordial com a cuidadors, moltes vegades sense que ho hagin triat, i una altra opció són les més de vuit-centes activitats que s’organitzen a tota la província, que mobilitzen més de 26.400 nens

Qui té 81 dies seguits lliures a l’estiu? Molt poca gent. Les mares o pares que hagin optat per dedicar-se a cuidar els seus fills, els que treballen a casa, els que són a l’atur i, per descomptat, els avis, que moltes vegades es converteixen en els cuidadors dels nens durant bona part de l’estiu, fins que els progenitors comencen les vacances. Ja exerceixen aquesta tasca durant el curs, atès que els horaris escolars i laborals no solen ser compatibles.

Un estudi de l’Associació de Serveis Integrals per a l’Envelliment Actiu (Siena) constata que un 73,3% dels avis cuiden els néts al llarg de l’any, però el 31% no decideixen quan, sinó que són els fills els que ho fan. Del total, un 59,38% argumenten com a principal motiu que els fills treballen i un 23,5% afirmen que s’encarreguen dels néts cada dia.

Un 26,95% detalla que la seua principal tasca consisteix a portar-los a l’escola i recollir-los i un 23,91% els prepara el dinar i/o el sopar. L’estudi es titula Els avis i les àvies esclaus a Catalunya, però la majoria no s’identifica amb aquest concepte. Al contrari, un 38,3% nega que existeixi aquesta figura i un 30,3% creu que cuidar els néts és un regal.

Sònia Díaz, sociòloga i responsable de projectes de Siena, va indicar que per a aquest col·lectiu el seu treball de cuidadors no acaba a final de curs el 22 de juny, perquè majoritàriament els nens ja van a la setmana següent a activitats diverses i han de continuar portant-los, recollint-los i, en ocasions, donant-los de menjar. Díaz va apuntar que aquesta situació s’estén al juliol, de manera que molts avis hipotequen les seues pròpies vacances, mentre que a l’agost són els pares els que, si la situació laboral els ho permet, es dediquen a cuidar-se dels fills.

No obstant, en la mesura del que és (econòmicament) possible, les famílies intenten inscriure els fills en activitats perquè estiguin entretinguts i/o aprofitin l’estiu per continuar formant-se, ja que cada vegada és més habitual que les entitats programin els seus casals, campaments o tallers en anglès o que els dediquin a la tecnologia (creació de robots o drons, per exemple).

Els casalets tenen un cost d’entre 27 i 42 euros per setmana segons el municipi i els serveis que presten. Al ser una entitat social, que atén persones amb especials dificultats de l’Urgell i la Segarra, “qualsevol nen amb necessitats especials hi té cabuda ja que ens encarreguem de posar-hi vetlladors”, destaca Nadal. Com a record dels casalets, aquest estiu Quàlia regalarà a tots els nens un detall amb impacte social, un braçalet Candela amb què col·laboraran contra el càncer infantil.

El juliol és el mes amb més casals, molts també amb servei de menjadorMés de 800 nens d’entre 3 i 12 anys participaran aquest estiu en la vintena de casalets que organitza Quàlia, el servei educatiu de l’Associació Alba de Tàrrega, en municipis de l’Urgell, el Pla d’Urgell i la Noguera, informa SEGRE Tàrrega. El responsable de Quàlia, Lluís Nadal, diu que “el mes estrella és el juliol, mentre que a l’agost les inscripcions baixen”. Explica que adapten l’oferta a la demanda de cada municipi i destaca que cada vegada són més els ajuntaments, Ampes o entitats que demanen servei de menjador per a una millor conciliació familiar. En cinc municipis també ofereixen horari d’acollida de 8 a 9 hores. Quant a les activitats, la majoria de famílies demanen casalets en els quals combinin cursets de natació o propostes aquàtiques. Fa uns anys, segons Nadal, la majoria demanaven activitats amb anglès i, per bé que ara es mantenen, no és una de les principals demandes.