Laura Borràs: «La nit que van venir a buscar l'art va ser molt fosca i dolorosa»

Vostè va ser a l’exterior del Museu de Lleida el dia 11 de desembre, quan la Guàrdia Civil es va emportar les quaranta-quatre peces d’art, donant suport al museu. Com ho va viure?

Va representar una nit molt fosca i dolorosa. Vam arribar abans de fer-se de dia i hi vam estar fins que la Guàrdia Civil se’n va anar amb l’art, gairebé a la tarda. Va ser molt dur perquè realment es va viure la sensació que ens estaven robant de forma injusta; amb nocturnitat i traïdoria. El director i els treballadors, per dolorosa que fos la situació, van complir escrupolosament la seua feina i van mirar de garantir de la millor de les maneres possibles un trasllat que òbviament representava l’extirpació d’una cosa per la qual s’havia treballat molt i de manera exemplar perquè pogués estar a l’abast de la ciutadania.

Què ha sentit avui [per ahir] quan ha inaugurat la remodelació d’un dels espais que van quedar buits aquell dia?

Ha estat molt emocionant veure tant l’espai com el groc que ens fa presents els absents. Quan al recorregut hem arribat a aquella zona, s’ha fet un silenci que ha representat clarament la sensació que encara ens produeix el record d’aquell dia.

Va arribar a pensar que algun dia podria estar aquí com a consellera?

En absolut. Sobretot perquè això no hauria d’haver passat. És evident que la situació d’excepcionalitat que aquell dia va fer possible que un ministre usurpés les funcions del conseller de Cultura és la mateixa que no ha permès que avui [per ahir] estigui aquí el conseller Lluís Puig [el seu antecessor, que segueix a Bèlgica]. En aquell moment, jo encara era directora de la Institució de les Lletres Catalanes (ILC) i estava a la llista de Junts per Catalunya, una cosa que també va ser fruit de les circumstàncies.

Quines seran les seues principals línies d’actuació?

Treballarem perquè la cultura es pugui gaudir i viure amb intensitat a tot el país. Entrar ara ha significat posar en marxa tots els procediments i tràmits aturats per l’article 155. Per tant, volem restituir la normalitat i que els pressupostos flueixin i arribin als seus destinataris, és a dir, a la societat. A partir d’aquí vénen les grans línies de treball com fomentar la participació cultural o la internacionalització perquè la cultura catalana sigui reconeguda a tot el món, encara que n’hi ha moltes més.

Alguns efectes de l’article 155 van ser la paralització de restauracions d’obres com per exemple la Seu Vella o Barruera. Quan es reprendran?

Tot això va quedar aturat i des de Madrid es va decidir a quines coses es donava prioritat i a quines no. Ara la voluntat és iniciar-les, però encara no hem pogut posar-hi dates. La setmana que ve presentaré el pla de govern al Parlament i després ens asseurem a calendaritzar. Aquest ha estat un mes molt intens.

El conseller Santi Vila va ser el primer que es va comprometre amb el Museu Morera. Ho mantindran?

Sí, l’acord ja està firmat i el mantindrem. A més, volem impulsar el Pla de Museus que es va fer amb el consens de tot el sector.

Què creu que seria necessari per visibilitzar el patrimoni?

Jo vinc del món de l’educació, a l’àmbit universitari, i per això crec molt en la força transformadora de l’educació. La divulgació i la difusió han d’anar acompanyades de docència. A més, els recursos digitals ens poden ajudar molt en aquest sentit.

Té por d’acabar als tribunals, ja sigui bé pel procés o bé pel litigi de l’art?

Ningú va dir que seria fàcil i quan vam decidir entrar en una llista, i més en el meu cas, que mai he militat en cap partit, sabíem que fer un pas endavant podia tenir conseqüències. Hi ha persones que han passat per situacions tan greus que la por no ens pot paralitzar. Quan algú és presoner de la por, tot s’atura, i no estem per renunciar.