Descobreixen el que podria ser el primer plànol urbà de la prehistòria ibèrica

Arqueòlegs bascos han descobert al poblat de Basagain un castre de l’Edat del Hierro situat a Anoeta (Gipuzkoa), la qual cosa podria ser el primer pla urbà de la prehistòria ibèrica: una peça de pedra "gres triàsica" amb diferents línies gravades que semblen representar un carrer central, amb cases annexes alineades a ambdós costats.

Aquesta és la principal hipòtesi amb què treballen els arqueòlegs Xabier Peñalver i Eloisa Uribarri, després de vint-i-cinc anys de treballs en aquest jaciment, en el qual van trobar aquesta pedra "excepcional", que ha estat presentada avui en la Diputació de Gipuzkoa en un acte al qual han assistit el diputat de Cultura, Denis Itxaso, i la directora d’aquest departament foral, María José Telleria.

La peça, datada fa uns 2.300 anys, té unes dimensions de 36,5 centímetres de llarg, 29,5 d’ample i un gruix d’entre 3,5 i 4 centímetres, i, després de "nombrosos treballs de comparació", planteja la possibilitat que les línies gravades a la seua superfície representin "una planta d’una part del poblat de Basagain".

El gravat definiria "un eix o carrer central, transversalment, i, a ambdós costats, el que poguessin ser habitatges clarament diferenciades entre si". Les "senyalitzacions", algunes d’elles marcades amb "X", reforcen la "individualització" de les parts representades, ha dit l’expert.

Peñalver ha precisat que aquest "traçat", en cas de correspondre com es pensa a un "plànol urbà", amb cases alineades a ambdós costats d’un carrer central, "guarda similitud" amb les estructures urbanes trobades en altres jaciments de la mateixa època.

No obstant això, l’arqueòleg ha plantejat una segona hipòtesi per a aquest descobriment, segons la qual, el plànol gravat en aquesta pedra també podria ser la "representació de parcel·les diferenciades" que reflecteixen, "mitjançant marques", el que pogués interpretar-se com a "propietats" o "camps de cultiu".

Basagain forma part de la desena de poblats fortificats o castres localitzats fins la data a Gipuzkoa, ocupa una extensió d’unes dos hectàrees i està situat en un monticle des del qual es domina la vall del riu Oria, situat estratègicament per la proximitat de recursos de ferro existents als seus voltants. Els seus habitants realitzaven objectes d’aquest metall, com a eines, armes i diferents peces, a més de comerciar tant a curta i afluixa distància, com demostra la troballa d’un braçalet de vidre procedent d’Europa Central. Així mateix, treballaven la terrisseria i tenien animals domèstics, com demostren les restes de fauna trobades en les excavacions, en les quals també s’han localitzat llavors calcinades.