Troben un mètode per preveure les discapacitats en pacients amb esclerosi múltiple

Un grup d’investigadors ha desenvolupat una tècnica capaç de predir discapacitats en pacients amb esclerosi múltiple (EM) en observar els nivells de ferro al cervell, segons un estudi publicat avui a la revista especialitzada Radiology.

Aquest mètode ajudarà els metges a identificar els malalts que presentin un risc més gran de desenvolupar discapacitat física i altres complicacions, segons les troballes d’aquesta investigació.

L’EM és una malaltia que ataca tres components fonamentals del sistema nerviós central: les neurones (fibres nervioses), la mielina (la coberta protectora que recobreix els axons de les neurones) i les cèl·lules que produeixen mielina.

L’atròfia cerebral és el mecanisme que utilitzen actualment els metges per predir el deteriorament cognitiu i físic en l’EM, però "té limitacions", segons l’autor principal de l’estudi, Robert Zivadinov, professor de neurologia de la Universitat de Buffalo (Nova York, EUA)

"L’atròfia cerebral tarda molt temps a veure’s i detectar-se; necessitem una manera més primerenca i ràpida per saber qui desenvoluparà la discapacitat relacionada amb l’EM", va comentar Zivadinov.

Així, els estudis de ressonància magnètica de la concentració de ferro han sorgit recentment com una mesura prometedora dels canvis al cervell associats amb la progressió de la malaltia.

El ferro és vital per a diverses funcions cel·lulars al cervell, inclosa la mielinización dels axons, i tant la sobrecàrrega de ferro com les deficiències de ferro poden ser nocives.

"Se sap que hi ha més ferro en les estructures de matèria grisa profunda en pacients amb EM, però també hem vist en les troballes recents que hi ha regions on trobem menys ferro al cervell d’aquests pacients", va explicar el científic.

Zivadinov i els seus col·legues van comparar els nivells de ferro cerebral en persones amb EM amb els d’un grup sense la malaltia mitjançant l’ús d’una tècnica avançada d’imatge per ressonància magnètica anomenada "mapatge de susceptibilitat quantitativa".

Els investigadors van provar aquest mètode en 600 pacients amb EM, inclosos 452 amb la malaltia en etapa inicial i 148 la malaltia dels quals havia progressat.

En comparació amb els 250 participants sans, els pacients amb EM tenien nivells més alts de ferro als ganglis basals, un grup d’estructures profundes al cervell que són fonamentals per al moviment.

Tanmateix, els pacients amb EM tenien nivells més baixos de ferro al tàlem, una regió cerebral que ajuda a processar l’entrada sensorial en actuar com un relleu entre certes estructures cerebrals i la medul·la espinal.

El menor contingut de ferro al tàlem i el contingut més gran en altres estructures de matèria grisa profunda de les persones amb EM es van associar amb una durada més gran de la malaltia, més grau de discapacitat i progressió de la malaltia.

"Després d’analitzar els resultats, hem detectat, per primera vegada, que el ferro augmenta als ganglis basals, però disminueix en les estructures talàmiques", va assenyalar Zivadinov.