La dona pren la Iesso romana

La 22 edició edició del Mercat Romà de Iesso va posar l’accent en la dona. La celebració es va basar aquest any en la llegenda de Lucrècia, que amb el seu sofriment, violació i suïcidi va provocar la rebel·lió del poble romà que va posar fi a la monarquia i va donar pas a la república. D’aquesta manera, una dona va ser la que va presidir en solitari la lluita de gladiadors, i va ser també l’esclava que lluitava contra els soldats per la seua llibertat. Per aquesta raó, ahir les diferents associacions locals van proposar activitats com el disseny amb flors, a càrrec de l’associació Eslava, i Cleòpatra i la seua cort, que van prendre la plaça de Capdevila a càrrec de l’associació de dones Nèvia. Guissona va viure ahir una de les edicions més massives del Mercat Romà i passejar per la zona històrica era tota una odissea. La jornada va comptar amb una trentena d’activitats organitzades en col·laboració amb les entitats i el comerç local. Els carrers van acollir més d’un centenar de parades dedicades a l’artesania i estaven decorats amb figures gegantines de la mitologia romana, obra de l’artista d’Hostafrancs Enric Porta Sàrries.

En total, el Mercat Romà va brindar dotze hores d’activitat frenètica i va sumar més de 15.000 visitants, segons l’organització. Va començar al matí amb la cercavila de Bacus i va culminar a la nit al Portal de l’Àngel, on estava prevista l’escenificació la coreografia de l’Escola de Dansa Montse Esteve, suspesa divendres pel mal temps. Aquest any, per primera vegada, l’espectacle va compaginar un doble escenari de terra i aigua. Així mateix, a mitjanit també estava previst que els llums d’Iesso s’apaguessin i cinc-cents patricis vestits amb túniques lleugeres i armats amb torxes recorreguessin a peu un itinerari de dos quilòmetres fins al parc de l’Estany. Una vegada allà, a porta tancada, es viu des de fa gairebé un quart de segle la Bacanal, una nit intensa presidida per les deïtats de Bacus i de Venus. De fet, la Bacanal, ideada per Miquel Parramon, va ser fa vint-i-quatre anys el primer pas de la festa romana.