Un civil víctima d'un obús, el primer cos identificat

Les proves de l’ADN dutes a terme en un dels cossos exhumats al Soleràs va donar divendres el primer positiu del programa d’identificació genètica gestionat pel Memorial Democràtic. Es tracta de Leandro Preixens Torebadella, un veí d’aproximadament seixanta anys que estava construint un refugi per salvaguardar-se dels bombardejos quan un obús el va assolir (vegeu el testimoni de Josep Maria Ruestes).

“La troballa d’aquestes restes posarà el Soleràs al mapa i farà que surtin a la llum les històries d’una època de la qual costa parlar. Perquè aquest és l’objectiu de la memòria històrica: aprendre dels errors del passat per no tornar a repetir-los.” Així es va expressar l’alcalde d’aquesta localitat de les Garrigues, Jordi Segura, que va assegurar que “es va deixar de parlar d’aquest tema i les següents generacions no sabíem que al vell cementiri hi havia una fossa d’aquestes característiques”. El projecte d’investigació va començar fa prop d’un any i mig, “quan un veí de Maldà −Josep Maria Farré− va acudir a l’ajuntament assegurant que allà havia enterrat un familiar seu que va morir durant la Guerra Civil. Va ser llavors quan ens vam posar en contacte amb el Memorial Democràtic i al cap de tan sols uns mesos van començar les excavacions”, diu Segura. “A partir d’aquest descobriment han començat a sortir les històries de veïns amb familiars que van treballar a l’hospital militar o van enterrar els morts d’aquesta fossa comuna, persones grans que t’expliquen els seus records i experiències.”

el soleràs

Un equip d’arqueòlegs ha trobat les restes de prop de 141 soldats de tots dos bàndols i cinc civils que van morir durant la Guerra Civil i van ser enterrats en una fossa comuna situada al vell cementiri del Soleràs, convertint-se així en la zona més gran exhumada fins ara a Catalunya.

La majoria de cossos corresponen a soldats republicans que van morir en un hospital de campanya instal·lat en aquesta localitat, encara que també n’hi ha vint-i-cinc del bàndol nacional i alguns civils que van morir durant el bombardeig del 24 de desembre de l’any 1938.

L’antropòloga directora de l’excavació, Anna Camats, va explicar que de moment hi ha cinc individus que tenen possibilitats de ser identificats: un soldat nacional de Burgos, un altre de republicà de Maldà i tres civils.

“Els trets físics descrits pels familiars i les dades que hem recopilat durant l’excavació, com l’edat i els tractaments quirúrgics, ens fan pensar que podria tractar-se de les mateixes persones”, va apuntar Camats, a l’espera dels resultats de les proves genètiques per identificar definitivament els cossos.

El Soleràs va ser un punt estratègic durant els mesos de juliol i desembre del 1938, quan es van instal·lar a la localitat dos hospitals que atenien els republicans ferits a la batalla de l’Ebre i el front del Segre. Quan la zona va caure en mans de l’exèrcit nacional el gener de l’any 1939, aquest bàndol va aprofitar la mateixa fossa per enterrar els seus soldats morts a la batalla de les Garrigues. L’excavació, impulsada pel Pla de Fosses de la Generalitat, es va iniciar el 16 d’octubre de l’any passat i en set mesos ha aconseguit exhumar les restes de les vuit rases.

“Primer vam haver de retirar l’estrat superficial, un procés força llarg si tenim en compte que és un cementiri vell –es troba en desús des de principis del segle XX− i hi havia molta terra acumulada. Després de diferenciar les restes que pertanyien a la Guerra Civil, vam començar a diferenciar cada un dels cossos i agafar mostres genètiques per poder identificar-los més endavant”, va explicar l’antropòloga. La majoria són homes joves i en alguns casos es van trobar evidències d’amputacions i restes de benes, així com bales, metralla i mantes amb les quals van ser embolicats.

Malgrat tenir tan sols quatre anys quan va acabar la guerra, Adelaida Guiu, una veïna del Soleràs, recorda amb claredat alguns dels episodis més durs de la guerra. «Sempre portaven els morts al vell cementiri quan era de nit, en un carro tirat per una mula. La meua mare ens deia als meus germans i a mi: “vinga, anem cap a casa que passa el carro dels morts!”», va explicar la dona, alhora que va afegir que “hi havia un hospital de sang i un altre per als malalts”.

L’església del Poble Vell de Corbera d’Ebre, destruïda durant els bombardejos del 1938, va acollir ahir la commemoració del vuitantè aniversari de la batalla de l’Ebre, un acte emotiu encapçalat pel president Quim Torra i la consellera de Justícia, la lleidatana Ester Capella.

“En tan sols un any hem multiplicat per quatre el nombre de persones desenterrades des de la transició. Estem en deute amb aquestes persones. Les hem de recuperar, dignificar i recordar. Ho hem de fer per guarir les ferides col·lectives i tancar el seu dol”, va reivindicar Capella després de visitar el poblat en ruïnes i el Centre d’Interpretació 115 dies, que gestiona el Consorci Memorial dels Espais de la Batalla de l’Ebre.

Per la seua part, Torra va apuntar que “hem guanyat el dret a la memòria, però també cal guanyar el de la justícia”. L’acte, organitzat pel departament de Justícia de la Generalitat en col·laboració amb l’Associació del Poble Vell de Corbera d’Ebre i l’ajuntament d’aquest municipi de Tarragona, també va incloure un homenatge a alguns dels supervivents d’aquest episodi bèl·lic.

Obren catorze fosses de la Guerra Civil a Catalunya El Pla de Fosses que va iniciar la Generalitat a començaments de l’any passat ja ha permès obrir catorze fosses comunes per analitzar-ne les restes i tornar-les als familiars. Entre aquestes es troben les de Figuerola d’Orcau, Vilanova de Meià, Soses i l’Albagés. A Catalunya hi ha 505 fosses de la Guerra Civil localitzades, de les quals se n’han excavat 38 fins al mes de maig passat.