Desenterrant la història
Excaven al Soleràs la fossa comuna oberta més gran fins al moment a Catalunya || Hi troben els cossos de 141 soldats i cinc civils que s’hauran d’identificar amb proves genètiques
Un indígena, dos dècades sol a la selva amazònica
Un equip d’arqueòlegs ha trobat les restes de prop de 141 soldats de tots dos bàndols i cinc civils que van morir durant la Guerra Civil i van ser enterrats en una fossa comuna situada al vell cementiri del Soleràs, convertint-se així en la zona més gran exhumada fins ara a Catalunya.
La majoria de cossos corresponen a soldats republicans que van morir en un hospital de campanya instal·lat en aquesta localitat, encara que també n’hi ha vint-i-cinc del bàndol nacional i alguns civils que van morir durant el bombardeig del 24 de desembre de l’any 1938.
L’antropòloga directora de l’excavació, Anna Camats, va explicar que de moment hi ha cinc individus que tenen possibilitats de ser identificats: un soldat nacional de Burgos, un altre de republicà de Maldà i tres civils. “Els trets físics descrits pels familiars i les dades que hem recopilat durant l’excavació, com l’edat i els tractaments quirúrgics, ens fan pensar que podria tractar-se de les mateixes persones”, va apuntar Camats, a l’espera dels resultats de les proves genètiques per identificar definitivament els cossos. El Soleràs va ser un punt estratègic durant els mesos de juliol i desembre del 1938, quan es van instal·lar a la localitat dos hospitals que atenien els republicans ferits a la batalla de l’Ebre i el front del Segre.
Quan la zona va caure en mans de l’exèrcit nacional el gener de l’any 1939, aquest bàndol va aprofitar la mateixa fossa per enterrar els seus soldats morts a la batalla de les Garrigues. L’excavació, impulsada pel Pla de Fosses de la Generalitat, es va iniciar el 16 d’octubre de l’any passat i en set mesos ha aconseguit exhumar les restes de les vuit rases.
“Primer vam haver de retirar l’estrat superficial, un procés força llarg si tenim en compte que és un cementiri vell –es troba en desús des de principis del segle XX− i hi havia molta terra acumulada.
Després de diferenciar les restes que pertanyien a la Guerra Civil, vam començar a diferenciar cada un dels cossos i agafar mostres genètiques per poder identificar-los més endavant”, va explicar l’antropòloga. La majoria són homes joves i en alguns casos es van trobar evidències d’amputacions i restes de benes, així com bales, metralla i mantes amb les quals van ser embolicats. Malgrat tenir tan sols quatre anys quan va acabar la guerra, Adelaida Guiu, una veïna del Soleràs, recorda amb claredat alguns dels episodis més durs de la guerra.
«Sempre portaven els morts al vell cementiri quan era de nit, en un carro tirat per una mula. La meua mare ens deia als meus germans i a mi: “vinga, anem cap a casa que passa el carro dels morts!”», va explicar la dona, alhora que va afegir que “hi havia un hospital de sang i un altre per als malalts”.
