Bellvís recorda presos i exiliats en els seus Firals més reivindicatius

“Igual que la llegenda de cal Bufalà assegura que el 1637 qui aconseguia assolir l’anella d’aquesta casa podia tenir un judici just, nosaltres la toquem avui per reivindicar que els presos i exiliats tinguin també un judici just.” Són paraules de l’alcalde de Bellvís, Joan Talarn, i del diputat Ferran Civit, company de l’exconsellera lleidatana exiliada a Bèlgica Meritxell Serret, ahir als Firals de Bellvís. L’actual delegada del Govern davant de la UE era la padrina d’aquest any i, al no poder ser-hi present, va delegar el seu discurs en Civit. En un emotiu parlament, el diputat va sol·licitar que cada una de les presons en les quals es troben els polítics presos, així com la Casa de la República a Waterloo, rebin una rèplica de l’anella. Un al·legat que va propiciar un encès aplaudiment del públic, que no va dubtar a cridar “Llibertat! Llibertat!” a ple pulmó sota un sol de justícia. Moments abans, Civit va explicar a SEGRE que els últims esdeveniments judicials internacionals respecte als exiliats, que ja són lliures a qualsevol país menys a Espanya, els fa “ser molt optimistes, pensar que això acabarà bé, amb tothom a casa, tant els exiliats com els presos, i aconseguint la República catalana i lògicament la repressió ha d’acabar”, va dir, abans d’afegir que “demanem a tothom que continuï ferm perquè això només pot acabar bé”. “Les persones amb les quals he pogut parlar que estan a la presó o a l’exili veuen amb esperança aquests moments i que l’Estat espanyol, a nivell de justícia i democràcia, no és homologable a la resta d’Europa”, va sentenciar.

La proclamació de Meritxell Serret com a padrina va formar part dels actes d’ahir dels Firals del municipi de Bellvís, que van començar amb el clàssic repic de campanes i el bateig de la pubilla de cal Bufalà al migdia. Durant la tarda va tenir lloc el judici i el desenllaç final d’aquesta història, tot en mig de balls, artesania i també un gran nombre de visitants. Per això, tant l’alcalde, com l’edil de Cultura, Julià Ortoneda, van valorar molt positivament l’edició d’aquest any.