Com saber si estem patint un cop de calor i què hem de fer?

Una baixada del nivell de consciència, convulsions, temperatura alta o pell molt calenta i seca són senyals de què es pateix un cop de calor, davant dels quals cal actuar immediatament i demana assistència mèdica per evitar col·lapses com els que aquest estiu ja han causat tres morts.

Aquests són els símptomes que produeix un cop de calor, segons ha explicat a Efe la vicepresidenta de la Societat Espanyola de Medicina de Família i Comunitària (SemFYC), María Fernández, que ha insistit que "és la situació més greu" que generen les altes temperatures, per la qual cosa cal anar immediatament a un hospital o requerir atenció mèdica d’urgència.

En les últimes 72 hores han mort tres persones per aquesta causa: a Múrcia, un home de 48 que treballava a les obres d’una autovia i un altre de 78 en realitzar tasques agrícoles, i a Barcelona, un home de mitjana edat que anava indocumentat i va ser localitzat estirat a terra.

Segons les dades del ministeri de Sanitat, el 2017 les altes temperatures de l’estiu van causar 20 morts.

Es produeix "desorientació, confusió mental, febre que pot arribar a 40 graus, enrogiment i sequedat de la pell, respiració i pressió cardíaca accelerades i fins i tot pèrdua de coneixement", relata José Luis Eymar, operari dels serveis d’emergència sanitaris de la Comunitat de Madrid SUMMA.

Per això, com a primera mesura i si la persona ha estat treballant al sol, recomana que se l’emporti a l’ombra, se la despulli, se la mulli insistentment i si és possible, se li apliquin bosses de gel a axil·les i engonals.

I en el cas d’esvaïment, Eymar suggereix que es posi el malalt en una posició de seguretat ajagut cap al costat esquerre i insisteix que, davant de temperatures altes, s’eviti ser a l’exterior i fer esport entre les 12.00 i les 18.00 hores, quan hi ha més radiació solar.

Els experts coincideixen que amb una onada de calor cal ingerir líquids "cada mitja hora com a mínim i a petits glops" i evitar el consum d’alcohol i de cafeïna "perquè deshidraten", segons Alicia Jou, metge del Servei de Medicina Preventiva del Hospital Gregorio Marañón de Madrid.

Jou recorda que els nens i els ancians són els més susceptibles de patir un cop de calor, a més dels quals tenen alguna "patologia de base amb problemes cardíacs o renals", ja que el que primer pateix és el ronyó i la deshidratació pot desembocar en un fallo cardíac.

"La sang s’intenta expandir i els òrgans que mes irrigació necessiten (cervell, ronyó, etc) solen patir i desenfocar en un fallo" detalla Jou, qui també adverteix del perill que poden reporten alguns medicaments amb la calor.

A aquesta llista, la representant de SemFYC, María Fernandez, afegeix les persones amb problemes d’hipertensió, a les diabètiques i als pacients amb patologia psiquiàtrica severa, que "poden no ser conscients que s’està produint un cop de calor".

Per prevenir-lo, Fernández, recomana també fer menjars lleugers, mantenir frescos els habitatges i que s’evitin els "treballs obligatoris a l’exterior" o que "es facin a l’ombra el major temps possible".

Segons les dades de Sanitat, dels 20 morts el 2017 per cops de calor, 9 estaven treballant a l’exterior, tres feien esport i en uns altres tres casos es van registrar factors de risc ambiental o social (persones soles en condicions desfavorables o que vivien al carrer).

El sindicat ÚS ha demanat que en els períodes d’altes temperatures es permeti als treballadors reduir els temps d’exposició a la calor, es garanteixin descansos periòdics i, fins i tot, es paralitzin activitats de risc molt greu en la construcció, remodelació de carreteres o els treballs agrícoles.

Les dades de l’any passat reflecteixen que l’edat mitjana dels morts es va situar en els 85 anys, dels que un 75 % eren homes, i en 15 d’ells hi havia almenys un factor de risc d’exposició a altes temperatures.