SALUT SOLIDARITAT
Cooperant lleidatà a Uganda
Genar Esteve, un farmacèutic i tècnic ortopèdic d’Agramunt, treballa aquests dies en un hospital del país africà || “És impressionant veure el que fan amb els pocs recursos que tenen”
Genar Esteve, amb alguns dels nens que ha atès a l’hospital d’Uganda aquest últim mes.
L’hospital de la ciutat Fort Capital d’Uganda fabrica una mitjana de 250 pròtesis cada any. Moltes són per a nens que han patit amputacions o tenen altres problemes que els impedeixen caminar correctament.
Ho explica Genar Esteve, un jove cooperant d’Agramunt que a mitjans de juliol va viatjar fins a aquest país africà de la mà de l’ONG Voluntaris Cooperants (VolCop) per treballar durant un mes al centre hospitalari. Esteve té 24 anys i és farmacèutic i tècnic ortopèdic. Aquesta és la seua segona experiència com a cooperant. La primera va ser fa dos anys a l’Hospital Belén de Trujillo, al Perú.
El jove relata que “vaig entrar a formar part del programa mèdic de l’ONG VolCop, que tenia un conveni amb l’hospital de Fort Portal”.
Aquestes setmanes divideix la jornada laboral en dos parts. Al matí es dedica a supervisar el departament de Farmàcia, “en el qual només disposen dels medicaments més bàsics i amb prou feines els reposen cada dos mesos”, explica. La segona part de la jornada la destina al servei d’Ortopèdia.
“Funciona des de fa uns vint anys, inicialment el va finançar Creu Roja i és impressionant la tasca que fan amb les poques eines que tenen.” Posa d’exemple un caminador que van fer la setmana passada amb una cadira d’alumini.
El tècnic ortopèdic elogia “com reutilitzen tots els materials per fer pròtesis, a les quals poden donar una segona, una tercera i fins a una quarta vida.” Es tracta d’un procés integral, “des que el pacient ve amb la recepta, fem el motllo de guix, preparem la pròtesi i fem la rehabilitació. És molt gratificant.”
Esteve tornarà a Agramunt a finals d’aquesta setmana amb una motxilla plena d’experiències. “No només a nivell professional, que ha estat brutal. A nivell personal encara ho ha estat més.”
“Arriben nens que no poden caminar i acabes corrent amb ells” Genar Esteve explica que, “per desgràcia, aquí hi ha moltes persones amputades i les raons són múltiples. Des de problemes congènits fins a ferides i infeccions mal curades”. Afegeix que “per tradició i per fe, abans d’anar al metge, acudeixen a xamans, que poden fer autèntiques barbaritats”. També atenen molts nens que amb prou feines caminen per la mala administració d’injeccions per subministrar-los vacunes. “Els van punxar en zones que els van paralitzar un nervi amb conseqüències nefastes.” També el va impressionar conèixer que hi ha famílies que, “per vergonya”, ocultin els seus fills a casa perquè pateixen una malformació. “Per aquesta raó el servei d’ortopèdia és bàsic per a aquesta zona”, assegura Esteve.
