Les sol·licituds d'asil es van triplicar a Lleida el 2017, amb més d'un centenar

La crisi migratòria que viu Europa ha disparat les sol·licituds de protecció internacional. El 2017, més d’un centenar de persones que van fugir del seu país per raons polítiques o humanitàries van demanar viure a les comarques de Lleida, gairebé el triple que l’any anterior. La previsió és que les peticions augmentin encara més en el present exercici.

La crisi migratòria no cessa i l’arribada de migrants procedents de diversos indrets del món, sobretot a través del Mediterrani, ha fet disparar les sol·licituds d’asil a tot el territori espanyol. En el cas de la província de Lleida, aquestes peticions d’acollida, de persones que fugen dels seus països a causa dels conflictes bèl·lics, socials i a la recerca d’una oportunitat de treball, s’han disparat fins a gairebé triplicar-se en només un any.

Segons les dades del ministeri de l’Interior, en tot el 2017 es van cursar un total de 108 sol·licituds d’asil a les comarques lleidatanes, davant les 40 de l’any 2016. En tot l’any passat van demanar asil les mateixes persones que durant l’últim quadrienni. I les arribades de pasteres a les costes espanyoles, sobretot andaluses, i els rescats de persones a la deriva al Mediterrani han causat l’alerta aquest estiu, amb la previsió que s’assoleixin les 50.000 peticions de protecció internacional aquest any i es prepara l’atenció en especial per als menors que arriben sense família.

Només en el primer semestre de l’any, Creu Roja Lleida va atendre el doble de sol·licituds d’asil que l’any passat, fins a un total de 96, sobretot de persones procedents de l’Àfrica subsahariana, Veneçuela, Ucraïna, Rússia, Colòmbia i Geòrgia. L’ONG s’encarrega de l’atenció a les persones refugiades i a la recerca d’asil i el programa consta de quatre fases: la primera acollida, residencial, integració social i autonomia.

En la primera acollida es tracta de facilitar cobertura de necessitats bàsiques, mentre que per a la segona fase Creu Roja disposa de 28 places. Després de cobrir les necessitats, el principal objectiu és que les persones arribades a Lleida trobin una feina i puguin viure de forma autònoma. L’organització alerta que les principals traves per al procés d’acollida són les denegacions d’asil i la falta de pisos en el mercat privat.

El 2017, les sol·licituds d’asil internacional a Espanya van marcar el seu registre més alt en els últims nou anys, amb més de 31.700 peticions. D’aquestes, prop de 4.000 es van presentar a Catalunya, el doble que un any abans. La Generalitat veu insuficient la proposta de l’Estat per fer front a l’atenció dels menors estrangers no acompanyats (MENA) que estan arribant a Catalunya i al conjunt de l’Estat. En el que va d’any, han arribat a Espanya més de 7.000 menors no acompanyats, la majoria a través de Ceuta i Melilla, o directament a les costes d’Andalusia amb pastera o amagats en camions per la Jonquera.

En el cas de Catalunya, la xifra també ha anat en augment i en només set mesos han arribat més de 1.400 menors que estan sota la tutela de la direcció general d’Atenció a la Infantesa i l’Adolescència (Dgaia). En el cas de Lleida, encara que es desconeix quants menors han arribat a la província, en els últims mesos s’han obert almenys cinc centres o pisos tutelats per donar una atenció d’emergència a aquests menors, alguns de fins a 12 anys.

Ubicats a Lleida, Almacelles, Gimenells i Juneda, aquests centres intenten “alleujar” la saturació que experimenten els centres de la Dgaia en el conjunt de Catalunya. Per abordar-ne l’atenció, dilluns el Govern central va reunir les autonomies per estudiar diverses mesures. Tanmateix, el debat sobre establir quotes més equilibrades de repartiment de menors que arriben sols s’ha posposat fins al setembre.

La Generalitat veu insuficient la proposta de l’Estat espanyol de recuperar el fons per a acollida d’immigrants el 2019. En total, la Dgaia té sota tutela més de 8.500 nens i adolescents, dels quals més del 25 per cent són menors estrangers no acompanyats.

El vaixell d’Open Arms desembarca a Algesires El vaixell d’Open Arms amb 87 immigrants rescatats davant de les costes líbies va desembarcar ahir al moll de San Roque, a Cadis, després d’una setmana en alta mar. Entre les persones rescatades hi ha 12 menors, dels quals la meitat són nens i adolescents que viatjaven sense la companyia d’un adult. Segons va informar una portaveu de l’ONG, els immigrants van desembarcar un a un i van ser rebuts per un equip de resposta immediata en emergències de Creu Roja, que els va posar mantes a les espatlles i els va traslladar a un hospital de campanya per a una primera revisió.

Posteriorment, autobusos de la Guàrdia Civil els van traslladar en petits grups al Centre d’Atenció Temporal d’Estrangers (CATE). A aquests 87 immigrants, segons va assenyalar el Govern central, no se’ls tractarà “de manera excepcional o especial”, per la qual cosa la seua condició serà la mateixa que la dels rescatats diàriament en pasteres a l’Estret.

Davant de les crítiques rebudes per la diferent acollida dels immigrants de l’Aquarius i de l’Open Arms, el Govern espanyol va respondre que en el primer cas va oferir un port segur davant d’una situació excepcional i que ara es tracta d’un vaixell de bandera espanyola que ha fet un rescat. Malgrat que als 60 migrants rescatats pel mateix vaixell fa més d’un mes se’ls va concedir un permís humanitari especial de 30 dies –igual com els 45 dies que es va donar als 629 de l’Aquarius als quals Espanya va oferir un port segur–, des de l’Executiu central asseguren que, a partir d’ara, no hi haurà un tracte “excepcional” i se seguirà el procés normal per a qualsevol arribada a Espanya, independentment que es produeixi a través de vaixells de salvament o en pastera.

D’altra banda, Proactiva Open Arms va afirmar que els migrants rescatats preferien morir a l’aigua a ser tornats a Líbia i va lamentar que no se segueixi el protocol internacional de traslladar els rescatats als ports segurs més propers.

Els migrants feia dos dies que anaven a la deriva en una barca abans de ser recollits per l’ONG, alguns gairebé deshidrats. Els 87 procedeixen del Sudan i el Sudan del Sud, tret d’un egipci, un sirià i un altre de Gàmbia. França n’acollirà una vintena.