Els rais tornen a solcar el Segre

Els rais van descendir ahir pel Segre com era habitual a començaments del segle passat per transportar la fusta des de la muntanya fins al mar. Ho van fer a Coll de Nargó durant la celebració de la Baixada de Raiers, una festa que reviu aquest ofici perdut i que en aquesta edició número 29 va aconseguir recórrer fins ta res quilòmetres. Àlex Ferré, president de l’Associació dels Raiers de la Ribera del Segre, va celebrar que “encara que al principi només teníem previst descendir 500 metres, el bon temps i l’abundant cabal del riu ens ha permès fer prop de tres quilòmetres fins als Clops de Fígols”, al mateix temps que va explicar que 20 raiers havien construït i navegat les dos construccions de fusta.

Ferré també va posar èmfasi en l’èxit de visitants, unes 400 persones que, a banda de seguir de prop la recreació, van poder fotografiar-se al costat dels rais a la meta final. Es tracta de barques formades per tres trams de deu bigues cada un, amb un pes total d’una tona. D’aquí la importància de la velocitat i el cabal de l’aigua.

La jornada va comptar amb l’ofrena a la dona del raier, que s’encarregava del camp i els nens

Però els festejos a Coll de Nargó no van acabar amb la baixada dels raiers a mig matí. Un altre dels plats forts de la jornada va ser la tradicional ofrena a la dona del raier, ja que des de l’associació tenen clar que “eren les dones les que s’encarregaven de la criança dels petits i de les tasques del camp mentre els seus marits eren fora de casa transportant la fusta, per la qual cosa també hem de recordar el seu esforç”.

Després del dinar popular a la plaça de l’ajuntament, un espai amb jocs de fusta tenia previst fer les delícies dels més petits, que també van participar amb els seus pares i avis en aquesta centenària tradició.

La Baixada de Raiers del proper any serà especial i l’organització ja té la vista posada en el programa d’activitats del que serà el trenta aniversari de la festa. Per celebrar-ho, des de l’Associació dels Raiers de la Ribera del Segre estudiaran poder allargar els actes més d’un dia, així com incloure algun concert o exposició que doni a conèixer aquest antic ofici.

Els raiers van perdurar fins al primer terç del segle XX, quan el transport per carretera es va començar a imposar i la construcció dels primers pantans feia molt difícil continuar solcant els rius. Les primeres baixades se solien fer entre el febrer i el març i s’allargaven fins al juny. Un ofici que va arribar a ocupar el 90 per cent dels veïns d’aquesta localitat.