«Ens hem guanyat la confiança del públic»

El grup de versions Tremendos és un dels clàssics de les festes majors, sobretot de Lleida, però també de la resta de Catalunya. La banda, amb més 1.000 concerts a l’esquena, està integrada per David Masot (veu), Benjamí Quiroga (guitarres i veus), Robert Masip (baix i veus), Jordi Armengol / Miguel Ángel Esteve (guitarres), Marc Magrí (teclats, percussió i veus) i Jordi Miralles (bateria).

No paren, i això que el seu cantant ho ha de compaginar amb el seu càrrec d’alcalde de Maials.

Com estan vivint aquest estiu, pel que fa a concerts?

Tenim molt bones sensacions, perquè encara que per sort la crisi no ens va afectar gaire en nombre de contractacions, sí que notem que ara tot el referent a les festes s’està començant a moure més i es programen més actes.

Han augmentat el nombre de concerts?

Per sort, des de fa aproximadament una dècada, els nostres concerts es mantenen en al voltant de mig centenar repartits al llarg de l’any; no tenim pics gaire marcats, encara que l’estiu sempre acostuma a ser més intens. Tanmateix, aquest any, al maig, ja vam tenir al voltant de mitja dotzena de bolos.

A què atribueixen aquesta constància?

Nosaltres ho atribuïm, no sé si encertadament o no, que al llarg dels anys ens hem guanyat la confiança tant del públic com dels qui ens contracten. Saben que amb nosaltres trobaran qualitat musical, 100 solucions i zero problemes a un preu raonable. Toquem per tot Catalunya i sobretot a Lleida, per la qual cosa som conscients que els pressupostos de vegades no són pròspers.

I tenen alguna petició que sigui recurrent?

Procurem que estiguin satisfets des d’un ampli ventall de generacions, des dels que tenen entre 40 i 50 anys, amb moltes versions de la Movida madrilenya, per exemple, fins a les més actuals, amb Catarres o Txarango, per citar-ne alguns. A més, existeix l’opció d’acabar amb una sessió de DJ, per als més joves. És el que anomenem Nit Tremenda.

Després de tants anys, al grup deuen haver viscut un munt d’anècdotes.

Sí. Si hem de destacar algunes és que a la nostra gira pels EUA, al mig de Texas, ens repetien que cançons nostres com Sóc Pagès o Sóc de l’Oest, de Lo Pardal Roquer, els donaven molt bon rotllo. Una altra que recordem molt és que nou mesos després d’unes Festes de Maig vam rebre un correu d’una noia presentant-nos la seua filla, nounada. Ens donava les gràcies per una nit fantàstica a nivell musical, en la qual havíem estat la banda sonora en directe en què s’havia gestat la seua filla. Ens va fer molta il·lusió.