Lleida se’n va de festes

Amb la proximitat de la Mare de Déu d’Agost, Lleida esclata en festes. Dels seus 231 municipis, gairebé 90 pobles estan de festa major entre aquest cap de setmana i el següent. Molts han aprofitat que el festiu per excel·lència de l’estiu cau aquest any en dimecres per allargar les festes, ja sigui prèviament o posteriorment al dia 15.

Lleida, i tot Catalunya, ha viscut uns dies de temperatures impossibles. Tanmateix, encara que sigui difícil de creure, no ha estat la canícula el símptoma de l’equador del temps estival. La prova definitiva que estem a l’estiu i en plenes vacances és que el 15 d’agost mig país esclata en festes. Lleida no és una excepció.

Fins a 87 pobles celebren la festa major al voltant d’aquesta data. I aquest any, al caure la Mare de Déu d’Agost en dimecres, no són pocs els que han decidit allargar les celebracions començant-les aquest cap de setmana o, al contrari, iniciant-les el dia 15 i acabant-les diumenge vinent, 19.

Un bon exemple és Organyà. En aquest poble de l’Alt Urgell la festa és habitualment els dies 14 i 15. Tanmateix, segons els capricis del calendari, pot allargar-se. És el que succeeix aquest any. “Hem volgut fer un esforç i començar-la el cap de setmana anterior”, explicaven a a SEGRE fonts del consistori. Enric Subirós, responsable de Subirós Representacions Artístiques, confirmava que “és la setmana més forta de l’any i és habitual que molts pobles allarguin les seues festes quan el dia 15 cau a mitja setmana”. Ara bé, no totes les jornades solen tenir la mateixa envergadura. “Aquells que prolonguen les festes fins al diumenge 19 acostumen a programar menys activitats el dijous 16 i el divendres 17 i potencien els festius. És lògic, perquè estem en una terra en la qual molta gent viu del camp i aquesta és plena temporada de recol·lecció de fruita. En resum, encara que les festes s’allarguin, les jornades fortes acostumen a ser o bé els dies 14 i 15 o dissabte i diumenge, que són les dos vigílies i els dos festius”, sentenciava Subirós. Està convençut que, “encara que a poc a poc, la crisi s’està deixant enrere. Hi ha més ganes de programació”.

En aquest sentit, no dubta a assegurar què és el més sol·licitat aquests dies: “Les cobles orquestra com la Maravella, la Selvatana o la Montgrins, perquè amb una gran qualitat musical, ho fan tot: cobla, concert i ball un dia”. Tota una tradició, encara que a les revetlles dels festejos tampoc falten les cançons de moda més enganxoses (vegeu la pàgina 6).

LlEIDA

El cas de La Manada als Sanfermines va commocionar la societat i va posar sobre la taula el problema de les agressions sexuals durant les festes patronals. Les protestes feministes, que van guanyar força arran de la polèmica sentència, es van estendre per tot el territori i els ajuntaments i consells comarcals lleidatans també es van afegir a les campanyes de tolerància zero contra la violència masclista. En el cas de la Paeria, l’àrea d’Igualtat va aprovar un protocol d’intervenció davant de les agressions sexistes i les últimes festes majors, així com l’Aplec del Caragol, van incorporar punts d’informació en els quals es van repartir 3.000 braçalets amb el lema “Lleida, per unes festes sense agressions sexistes”. També les Borges Blanques va impulsar a començaments d’any una campanya per prevenir aquest tipus de comportaments en les celebracions del municipi i l’Aquelarre de Cervera, una de les festes més multitudinàries de la Segarra, comptarà amb estands per informar sobre com actuar en cas d’abusos.

S’ha de destacar que des dels consells comarcals del Segrià, Alta Ribagorça i l’Alt Urgell posen a l’abast de tots els consistoris cartells i formacions sobre aquesta matèria, dins dels projectes El Segrià, lliure d’agressions sexistes, Només si és sí i No és no, respectivament. A les localitats més petites, també s’instal·len punts liles per atendre els ciutadans en cas d’agressió, encara que com va destacar l’alcalde de Bossòst, Amador Marqués, “en època de festes el que més ens preocupa és el descontrol per l’abús de les begudes alcohòliques”.